Toponímia de Cabra

Recull provisional de la toponímia del terme de Cabra.

Canvis que es van fent, amb aportacions diverses, al document de treball, original de 17 de març de 2013. En té cura: Josep Maria Rovira i Valls 

Darrera actualització: 29 de juny de 2022

Albereda, l'. Partida de terme, a tocar del poble, citada al 1815 (JTM)


Barranc del Cogulló, el (torrent)
Barranc del Vives, el (torrent)
Barretet, el (roca a la qual hom li veu forma de barret, situada a l'anomenada cresta de la muntanya del mateix nom)
Bassa de Conill (bassa que recull l'aigua de la font de Conill)
Bassa de l’Amàlia (bassa al tros de ca l'Amàlia, a tocar del camí de Prenafeta)
Bassa de l’hort de Cal Rovira (bassa situada sota l'església de Fontscaldetes)
Bassa Seca, la. Partida de terme, a la Fonollosa, citada al 1712 (JTM)

Basses, les. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Basseta, la.  Partida de terme a tocar del poble vora el camí de les comes.
Benes, les. Partida de terme, a tocar del poble, citada al 1712 (JTM)
Bosc de la Senyoreta, el (indret del terme al qual s'accedia directament des del poble abans de la construcció de l'autopista AP-2)
Bosc del Forn dels Tossuts, el
Bassa de la Vila, la (bassa i partida de terme) 

Cabana d'en Canet, la. Aquesta partida és una de les poques partides del terme que només té un sol tros de terra, propietat del Josep Guivernau de cal Pim Pam (2013). Està situat a tocar del camí de les Sales, a mà dreta en direcció a Conill. Citat al 1712.
Cabarretes, les. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Cabarrà, el o Cabarrans (terme) Potser Caberrà.
Cagarot del Moro, el (cim) Terme del Pont d’Armentera 554 m
Cal Bella (antic mas al terme del Pont d’Armentera, situa a tocar del clot del Palatí)
Cal Bolero (antic mas on hi ha l'actual granja de perdius)
Cal Campaner (antic mas a Les Planes) 
Cal Carril (antic mas a la partida del Castelltallat, actualment molt reformat)

Cal Forquilles (antic mas)
Cal Guixer (antic mas entre Mas Vicenç i la Parellada del Metge)
Cal Guixó (mas i granja a la carretera de Sarral)
Cal Guixó (antic mas al terme del Pont d’Armentera, sota el coll del Sàrria)
Cal Mitger (antic mas)
Cal Palatí (mas) Terme del Pont d’Armentera, 617m
Cal Penca (xalet tocant a Cal Socies)
Cal Pere Blanc (mas)
Cal Socies (mas) Dit també Mas del Pep Teixidor
Cal Rovira (Fontscaldetes)
Cal Martí (Fontscaldetes)
Cal Bella (Fontscaldetes)
Cal Colom (Fontscaldetes)
Cal Patacó (Fontscaldetes)
Cal Traces (antic mas)
Cal Lluís Tomàs (Fontscaldetes)
Camí de Cabarrà, el
Camí de Conill, el
Camí de Defora, el
Camí de la Devesa, el
Camí de Figuerola, el (terme i camí)
Camí de la Guixera, el 
Camí de Jordà, el
Camí de Montblanc, el (terme i camí)
Camí del Pla, el 
Camí del Pedregal, el (terme i camí)

Camí Ral, el
Camí de Santes Creus, el (terme i camí)
Camí de Sant Magí, el (terme i camí)
Camí de Sant Pere, el (terme i camí que va fins a Sant Pere del Gaià)
Cantó del Roig, el. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Carnalia, la. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Carpi, el o els Carpis (partida de terme)
Carrascla, el. Partida de terme a tocar al terme del Pla, citada al 1712 (JTM)
Castelltallat, el o els Castells Tallats, els (partida de terme)
Clot d'en Bassa, el. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Clot de la Coma del Barrastret, el (torrent)

Clot del Molinets (indret que va del Molinets amunt pel clopt de la muntanya en direcció al Grec)
Clot del Rei (indret a la muntanya)
Club Esportiu Mas del Plata (zona esportiva amb piscines situat al centre de la urbanització)
Cogulló, el. Partida de terme, citada el 1712, i cim, 879 m. al límit amb el terme de Sarral.
Coll de Cabra (pas entre muntanyes) 484 m. Antigament, per travessar les terres del Camp de Tarragona en direcció a la Conca de Barberà i d'allí cap a Lleida i Hispània, només hi havia dos llocs on un gran exèrcit o un gran transport podia fer-ho a peu pla, sense haver de pujar muntanyes o passar per estrets molt perillosos: el Coll de Balaguer, situat a tocar de Vandellòs, i el Coll de Cabra. Actualment hi passa la carretera TP-2311; l'autopista AP-2; dues línies d'alta tensió; una línia de Molt Alta Tensió; una canalització soterrada que porta aigua del riu Ebre procedent de Tarragona, cap a la Conca de Barberà; i una xarxa soterrada de cablejats de veu i de dades. Veieu-lo en aquest mateix blog: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/2011/03/1644-el-peatge-del-coll-de-cabra.html
Coll estret, el. Partida de terme citada al 1712 (JTM) No en sabem la situació
Coll de Barberà, el. Partida de terme, al límit amb el terme de Barberà, citada al 1712 (JTM)
Coll Roig, el. Pas entre muntanyes al nord del terme, a la carretera de Sarral TP-2311.
Coll d'en Rogés, el. Partida de terme citada al 1712 (JTM)
Coll del Sàrria (pas entre muntanyes) 665 m

Collet del Bacó (a la muntanya del Garsa, més amunt de l'era del Robusí)
Coma de n’avellà o de n'Abellà (partida de terme)
Coma del Granyena (terme)
Comellar, el (partida de terme)
Comellar del Ponet (terme)
Comes, les (partida de terme)
Costes, les (partida de terme)
Coves, les (partida de termee)
Conills, els (partida de terme)
Conill de l’Escarré (mas i finca fins 1975)
Conill del Biló (mas i finca des de 1975)
Corral del Biló, el (antic corral de bestiar)
Costa del forcat, la ( a la muntanya del Garsa - Els Forcats)
Cova Cativera (balma) Terme de Sarral
Cova del Ferro (antiga prospecció minera)
Cova dels Miquelets (cova)
Cova del Moro (cova) 776 m
Cova del Traces (cova) 575 m
Cova del Vidre (del Vives)
Cova del Vives (balma)
Cresta del Barretet (indret de la muntanya de Jordà)

Era de ca l’Elvira (era de batre))
Era de ca l’Isabeló (era de batre)
Era de Cal Queralt o de cal Rendé (era de batre)
Era del Negret (era)
Era del Pim Pam (antiga era)

Era del Robusí 
Eres, les (terme)
Estret del Palatí (pas pel torrent) Terme del Pont d’Armentera 593 m

Fàbrica del Joanito Ferré (antiga fàbrica de rajoles de terrasso, avui magatzems del Biló)
Fondo de les Pinedes (partida de terme)
Fonollosa, la (partida de terme)
Font de Cabarrà (font)
Font de Conill (font)
Font de Fontscaldetes (font situada a la plaça de l'església de Fontscaldetes)
Font de l’Oca (font situada al mas dels Molinets)
Font de la Creu (font dins el nucli urbà)
Font de la Pica (font dins el nucli urbà) Destruïda el s. XXI
Font de la Plaça del Vall (font dins el nucli urbà) Destruïda el anys 60 del segle XX.
Font de la Plaça Nova (font dins el nucli urbà) Nova de principis del s. XXI
Font de la Salut (font dins el nucli urbà)
Font de Rupit (font a tocar del torrent de Rupit)
Font de Sant Galdric o Galderic (font dins el nucli urbà) Nova de finals del s. XX.
Font del Bou (font a la vessant de Cabra del terme de Figuerola)
Font del Carril (font)
Font del Ferro (ensulsida) al Molinàs
Font del Gall (font dins el nucli urbà)
Font del Manco (font) 633 m
Font del Sant Crist (font)
Font del Teix (font a la vessant de Cabra del terme de Figuerola)
Font del Traces (font)
Font del Vives (fons desapareguda o dins la cova)
Fontscaldetes (poble habitat fins el 1964)
Forn Teuler (partida de terme i antic forn de terrissa, conservat en mal estat)

Forcats, els (esaàven situats a cal Garsa tocant al camí Ral)

Garsa, cal (mas que dóna nom a una partida de terme)
Granja de ca l’Amàlia (antiga granja de tossinos i pollastres, al camí de Montblanc)

Granja de ca l’Andreu Llarg (actual granja a la carretera del Pla)

Granja de Perdius (situada al mas Bolero. COTO Fontscaldetes, SA)
Granja del Biló  (antiga granja de gallines i tossinos)

Granja del Garsa (antiga granja de tossinos)

Granja del Germi (antiga granja de tossinos) 
Granja del Guixó (mas i granja dels Armengol, després de ca l'Andreu Llarg)
Granja del Martinet. (antiga granja, dins el nucli urbà)
Granja del Negret (granja de tossinos)
Granja del Pim Pam (antiga granja de pollastres)
Granja del Povillet (granja de conills)
Granja del Ramon del Bar (granja de tossinos)
Granja del Santó  (granja de tossinos al terme de Barberà)
Granja del Sigró. (antiga granja, dins el nucli urbà)
Grec, el (partida de terme)

Hostalets, els (mas i partida de terme)

Jordans, els o Jordà, el (partida de terme)

La closa del Mandil (absorbida per la urbanització Mas del Plata)

Magatzem del Biló (l’actual al nord del poble, antiga fàbrica del Joanito Ferré i al camp de futbol vell) 
Magatzem del Biló (l’antic al sud del poble, antic magatzem del Vermell)
Magatzem del Vermell (integrat al magatzem del Biló, l’antic magatzem encara es conserva)
Marrades, les (partida de terme)
Mas Rogets (partida de terme)
Mas d’en Canela (mas i partida de terme)
Mas de Conill (mas actualment propietat de cal Biló)
Mas de Rupit o Mas Rupit (antic mas gairebé desaparegut)

Mas del Carril (mas molt reformat, on hi ha unes instal·lacions per a fer-hi banquets)
Mas del Traces (antic mas convertit en allotjament rural) a 550 m.
Mas Vicenç (mas) Continua habitat per la família propietària. Hi ha un celler de vins embotellats.
Masieta del Martí (antic mas)

Masnou, el (mas) Terme del Pont d’Armentera, a 731 m.
Mazinguer Z (estàtua de fibra de vidre de 10 m d’alçada)
Mina "Sorpresa", la (antiga mina de ferro a la partida del Saldonar)
Molí de la Vila (antic molí) Era un dels tres molins que hi havia al poble. Actualment és un habitatge. Està situat entrant al poble per l'actual carrer del Vall o Carrer Major (antic carrer de Soldevila)
Molí d’en Targa o d’en Tàrrega (antic molí fariner del segle XII. Era un dels tres molins que hi havia al poble)
Molinàs, el (mas)
Molinets, els (mas i antic molí) Era un dels tres molins que hi havia al poble. Actualment és un habitatge. Està situat entrant al poble per l'actual carretera TP-2311, al mateix Coll de Cabra. 
Muntanya de Cabarra, la
Muntet de Blat, el (cim) Terme de Sarral, de 655 m.

Obaga del Guixó, Terme del Pont d’Armentera
Parellades,  les (partida de terme)
Parellada del Metge, la. Mas habitat actualment per la família Saliente
Pago, el (indret del terme) Està situat al mateix Coll de Cabra. El nom segurament prové d'un antic peatge reial que hi havia. En un gravat fet per Beaulieu al segle XVII (1644). S'hi pot observar la infraestructura d'una antiga fortificació, i control de pas. Veieu-lo en aquest mateix blog: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/2011/03/1644-el-peatge-del-coll-de-cabra.html
Pedra Cremada Surt així en algun mapa. Es refereix a la Pedra Creuada.
Pedra Creuada (partida de terme)
Pedregals, els (partida de terme)
Peixera, la (partida de terme) -Documentada el 1790.
Pelats del Palatí, els (muntanya) Terme del Pont d’Armentera
Peny de Cal Palatí, el (indret) Terme del Pont d’Armentera 709 m
Peny del Miquel (indret) 737 m
Penyes del Clot del Capó (cim) Terme del Pont d’Armentera
Pineda Fosca, la (terme i indret de muntanya)
Pista de Tennis, la (Instal·lació esportiva privada, del Ramon de ca la Miquela, on es pot practicar tennis)
Plana d’en Serrills, la (cim) 781 m. Al Pla en diuen el Replà de Sant Ramon
Plana del Barrastret (partida de terme)
Plana del Duch, la (absorbida per la urbanització Mas del Plata)
Plana del Queralt o del Rendé, la (absorbida per la urbanització Mas del Plata)
Plana del Sila
Plana del Tarruella (terme)
Plana del Vives (terme)
Planes, les (partida de terme)
Pou de la Neu, el (Antic pou de gel, a tocar del Coll de Cabra dins la partida del mas dels Molinets)
Prats, els (partida terme a la carretera de Sarral)
Puig de Cabdells (cim i terme) 822 m (erroni) Documentat el segle X.

Rasa del Moliner (torrent)
Rebolleda, la (mas a la vora del poble) Actualment hi ha una granja.
Rec de Conill (rec d’aigua)
Rentadors, els (safareig a la Plaça de la Creu)
Rentadors de Fonscaldetes (safareig)
Roca del Llamp (indret) Terme del Pont d’Armentera  509 m
Roca Vidala (indret) Terme del Pont d’Armentera 558 m
Romiguera, la o Romigueres (terme) Documentat el segle X.
Roques del Migdia (indret) 666 m

Saldonar, el (terme) És la partida de terme on lloc on hi ha el Molinàs i un tros del Saldoni.
Sales, les (terme)
Serradora, la (actual indústria local dedicada a serrar fusta) 
Serreta, la (terme) 

Terra negra, la (antiga prospecció minera al Molinàs)
Terres Cavades, les (terme)
Teuleria del Boira (antiga indústria terrissera local)
Teuleria del Marcel·lí (antiga indústria terrissera local)
Terrer del Boira, el (mina a cel obert) ni ha dues al terme de Cabra amb el mateix nom.
Torrent de Cabarrà (torrent)
Torrent de Collmagí Terme del Pont d’Armentera
Torrent de Rupit
Torrent del Barrastret
Torrent de la Fonollosa (torrent)
Torres, les (terme al camí de Montblanc)
Tossal d’en Canet (partida de terme d’un sol tros) (?) El nom potser és inexacte
Tossal del Canela (cim) 674 m
Tossal Rodó (cim) 629 m
Turó de Conill (cim) 716 m

Urbanització Les Planes de Cabra (antic Can Rui)
Urbanització Mas del Plata
Urbanització Miralcamp

Valldossera (cim ) Terme de Sarral
Via Captivària (camí)
Voltorera, la (cim ) 820 m

Xalet, el (edifici noucentista projectat per Cèsar Martinell) Dins el nucli urbà

Document original : partides de terme de Cabra del Camp
Comentades pel Joan Maria Rovira i Queralt  i el Josep Maria Rovira i Valls, el 17 de març de 2013.

Fonts (persones que col·laboren aportant informació)

Joan M Rovira de cal Biló; Francesc Tous Pimàs de cal Gallard; Josep M Calavera de cal Foguet;
JTM : Jaume Teixidó Montalà. Població, societat i economia a la vila de Cabra del Camp al segle XVIII. Beca d’investigació, 1995. Pagès editors. Valls 1997

© Josep M Rovira i Valls

Qui va ser el mestre Salvador Escarré?

Aquesta és la pregunta amb què ens interpel·la el cartell d'aquest esdeveniment. 

Encara que a Cabra, com a molts altres pobles, hi ha un "cal Escarré", el cert és que no hem trobat encara, ningú, que se'n digués de cognom.

Aquest cognom apareix doncs a Cabra, de la mà d'en Salvador Ignacio Pedro Escarré Batet, té un origen alienígena i de fet no deixa continuïtat a la població.

Tot el que direm a continuació, ho hem descobert en documents. Això vol dir que en alguns casos podrem complementar la memòria viscuda de la família i dels presents i en altres casos, fins i tot entrar-hi en contradiccions. Demanem, doncs, una certa comprensió.

Qui va ser doncs en Salvador Escarré Batet?

A Cabra, per la gent del poble, aliena a la família, en Salvador Escarré Batet, va ser el mestre. L'home que es dedicava a la seva professió amb passió, aquesta vocació el va portar finalment a ser nomenat "Inspector Jefe Provincial"a Alacant. Un gran defensor de la seva professió. Per altres, un home de grans conviccions morals cristianes que expressava en tots els seus nombrosos escrits, per altres un advocat que no tenim notícies que arribés a exercir...

Per la "Junta del remplazo del 1920" era un mozo con una talla de 1,76 m, de 84 mm de tórax, (suposo que devien ser cm) pelo castaño, cejas pobladas, ojos pardos, nariz chata, barba cerrada, boca grande, color nano, frente despejada, aire marcial. En conclusió i en paraules de la Junta "Inútil por defecto físico". De fet, tenia miopia, com suposo també tenia el seu germà gran, en Josep, que també es va deslliurar del servei militar per "defecto físico".

D'on venien els Escarré?

Com totes les famílies, els Escarré tenen un llarg recorregut. Trobem aquest cognom, escrit de diferents maneres:

  Esquerrer, Escarré, Escarrà. 

Finalment, Escarré és la més consolidada avui dia.

El primer registre que he trobat, Joan Esquerrer i la seva esposa Maria, arriben des del bisbat de Comenge, regió històrica d'Occitània, Alta Garona, entre Foix i Tarbes, a començaments del segle XVII. En el document original el cognom està escrit amb "qu" malgrat que en aquest període coexistien Escarré, amb "ca", a Occitània.

No devien ser ells els únics Esquerrer, que emigren cap al Principat, perquè es descobreixen Esquerrer escampats per Catalunya des d'un segle abans, encara que no he pogut establir de moment cap vinculació entre ells. La immigració des de l'Occitània cap al Principat, va començar molt abans que esclatessin les guerres de religió, catòlics contra hugonots. Des del segle XV fins al segle XVIII, la gent emigrava per misèria, per superpoblació, cap a les terres del seu sud que eren més prometedores, amb possibilitats econòmiques per les manufactures i el comerç, a més hi havia una certa despoblació i com a conseqüència hi faltava mà d'obra. Naturalment, la persecució religiosa va incrementar aquest flux migratori.

Un fill d'aquest matrimoni, en Pere Escarré, va obtenir un permís d'un oficial de Tarragona, Joseph Miret, per casar-se a Valls, amb la Maria Vilamajor. El que podria pressuposar que estava en situació militar, ja que per dates estava propera la Guerra dels Segadors. Eren temps de gran inestabilitat política i militar.

De vegades, no sempre, tenim la sort de trobar documents que a més a més de ser útils, són bonics i aquest és un dels casos. És el registre eclesiàstic del casament del Pere Escarré esmentat.

No és, però l'estètica la que ens porta a reflexionar sobre el document sinó la població que descriu com a origen dels pares. Si ho llegim com Sendonaig, resulta que no trobem cap població al bisbat de Cominges amb aquest nom o semblant. En canvi, si hi ha molts Escarré a la població occitana de Sentein... Podria ser que una declaració oral amb accent occità, hagués portat al vicari de Valls, Antoni Colbero, a una transcripció errònia? No ho sabrem mai... o potser sí...

El fill d'aquest Pere, en Jaume Escarrà Vilamajor, ja és nascut a Picamoixons i es casa a Valls amb una noia també de Picamoixons, la Magdalena Thomas.

Per l'abundància que hi ha del cognom Escarré a Picamoixons, probablement alguns Escarré s'hi devien establir, passant més tard alguna d'aquestes famílies a Valls al primer quart del segle XVIII. Hi ha molt pocs Escarré en els registres de Valls, el que explicaria que vinguessin d'aquella altra població. A partir d'aquest moment, els avantpassats paterns del mestre Salvador Escarré Batet ja són tots de Valls.

Els Escarré, segueixen actualment presents a l'àrea de la Catalunya del Nord.

Entre els oficis dels avantpassats del mestre, hi trobem son pare, forner, son avi teixidor i la resta pagesos. Son pare, en Salvador Escarré Ballart, tenia un forn a Valls, al carrer de sant Antoni número 49, al barri antic. El forn en deien Escarré, però els veïns deien que anaven a comprar el pa a ca la Peregrina. Com passa en aquests negocis familiars, el pare es devia ocupar de l'obrador i la mare atenia la botiga. Com que l'establiment tenia dos pisos i una golfa, és raonable pensar que el mestre va néixer en aquest edifici.

El 2010 ja es veia un negoci tancat, dedicat a la pastisseria, però la casa era dempeus.

Aquest forn, en tant que Escarré, va estar actiu fins als finals dels anys vuitanta i va ser traspassat als B. Cantó que figuren en el rètol, però finalment tancà. Encara hi ha memòria viva de llur existència. L'edifici està actualment tapiat i enrunat. Com es pot veure en la fotografia era una botiga molt estreta amb una façana que no arriba a 3 m, però que amb una llargada de gairebé 30 m arribava als 140 m².

Jordi Juncosa

abril de 2022

En record del mestre Salvador Escarré Batet

El poble de Cabra va organitzar una trobada en homenatge al mestre Salvador Escarré Batet, el dia 9 d'abril de 2022. Afegirem al nostre blog alguns dels documents de la trobada així com el cartell on figura la fotografia dels nens i nenes de l'escola de Cabra, a principis dels anys trenta del segle vint.

 

Salvador Escarré Batet, mestre de Cabra o a Cabra?

Els que ens motiva trobar coses de Cabra i compartir-les, tenim un bon amic que tot el que troba en referència a Cabra ens ho envia: es tracta del Josep M Vallès, que busca coses de l'Espluga de Francolí en tots els arxius que pot. Aquesta és una bona religió, la de compartir la recerca, tot i que no té massa seguidors. Potser arribarà un dia que tot el que un serva per orgull personal i no ho publica farà la fi de l'escanyapobres. Queda dit.

En aquest cas el Josep M ens tramet un escrit publicat per un tal Salvador ESCARRÉ BATET de Cabra del Camp(o), el setembre de 1929, a EL MAGISTERIO TARRACONENSE, una publicació professional o sectorial desconeguda per molts de nosaltres.

L'escrit porta per títol EL VERDADERO CAMINO. Al primer paràgraf, el sota signant s'identifica com "Nuestra condición como individuo del Magisterio Nacional ...". Es tracta doncs d'un mestre que aprofita la publicació per queixar-se precisament que les reclamacions de millora entorn del ram dels mestres: si les publiquen als seus propis periòdics, només les llegiran els mestres i no qui correspondria que és a l'administració que hi ha de posar remei. Curiós article el del cabrenc, carregat de raó i d'actualitat.

La pregunta que deixem a l'aire per a altres investigadors és: aquest Salvador Escarré Batet, era fill de Cabra o bé era el mestre de Cabra, almenys el setembre de 1929? Ambdós cognoms poden ser de Cabra. Ca l'Escarré és al carrer Fondo (amb nom oficial de les Sales) i de Batet en trobem a diverses famílies del poble.

Ho deixem a l'aire, tot i que no perdrem l'ocasió de preguntar-li al convilatà Jordi Juncosa, expert en la matèria, si ens en pot fer cinc cèntims. Bona Candela!

 

Una colla castellera a Cabra?

Ho llegim en un article sobre la Festa Major de Cabra de 1880 publicat pel diari tarragoní La Opinión:

"En los días 13, 14 y 15 del actual [setembre] celebrará su fiesta mayor la villa de Cabra con toda la solemnidad y lucimiento con que ha venido haciéndolo en años anteriores. A las doce de la mañana del 13 un repique general de campanas anunciará el principio de la fiesta; á las seis de la tarde del mismo día se celebrarán solemnes completas á toda orquesta con asistencia del ayuntamiento, por la noche de ocho á diez habrá baile con dulzainas en la plaza pública. El siguiente día, a las 9 de la mañana se celebrarán los divinos oficios á toda orquesta y terminados estos tendrá lugar el tan celebrado Ball de Plasa [vals a la plaça]. A las 6 de la tarde habrá solemnes completas y por la noche á las nueve habrá un magnífico baile de sociedad en el espacioso local del propietario don Juan Grau [Isabeló ] que lo ha alhajado convenientemente al efecto. El dia 15 por la mañana funciones religiosas y por la tarde y noche dos grandes bailes en el local de que dejamos hecho mérito. También en este dia se levantarán atrevidas torres por jóvenes aficionados de dicha villa."

La notícia que a Cabra es fessin castells el dia de la Festa Major, al segle XIX, potser no ens hauria d'estranyar; els Xiquets de Valls existien feia més de cent anys. El que ens pot motivar a estudiar o remenar papers –la memòria potser ja no és bona consellera– és a indagar si a Cabra hi va haver, en algun moment de la història, una colla castellera o almenys una incipient forma de fer castells ni que fos només per la Festa Major.

Algú ha sentit a dir alguna cosa al respecte?

Ramon Rosich Fuster (1800)

Testament de Ramon Rosich Fuster, fill d'Andreu Rosich, pagès i de Llúcia Rosich (deu voler dir Fuster) i Dalmau conjuges ...

A qui li pugui interessar, aquest testament es troba a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. En reproduïm la coberta per gratitut de Josep M Vallès i Martí de l'Espluga de Francolí.

Jaume Gener, lul·lista de Cabra (s. XV-XVI) al butlletí núm XXVIII de l'ABSC

Recentment s'ha publicat el número XXVIII de la revista (abans butlletí) de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (ABSC) corresponent als anys 2016 i 2017.

Dita publicació conté l'article de Josep M Rovira i Valls, Fra Jaume Gener (de Cabra), el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí (de Montblanc) i Joan Bonllavi (de Rocafort de Queralt).

Aquest treball és el resum de la conferència pronunciada per Josep M Rovira amb motiu de la festa de l'entitat santescreuenca, el dia 17 de setembre de 2016. Es tracta d'un article extens, que va de la pàgina 49 a la 112 de la publicació.

Coberta i contracoberta del XXVIII Butlletí de l'ABSC

Al mateix butlletí, amb un pròleg de la presidenta Elisabet Baldor Abril, hi trobareu els articles següents:

Abats de Poblet, presidents de la Generalitat en època medieval: Miquel Delgado (1476-1479) i Juan Payo Coello (1488-1491) de Josep M Sans Travé.

Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça), abat de Santes Creus (1479-1519) i president del General (1497-1500) de Valentí Gual Vilà.

L'estil aràbic de Ramon Llull, d'Óscar de la Cruz Palma.

Paisatge i patrimoni a través de la literatura. Reflexions a partir del projecte "Patrimoni oblidat, memòria literària" de Josep Santesmasses i Ollé.

Homenatge poètic i musical a Cabra a la poetessa tarragonina Montserrat Abelló

Notícia publicada a El Vallenc, 30 juny de 2018

Dins del cicle d'actes que es fan en l'Any Montserrat Abelló -any de celebració del centenari del seu naixement-, poeta tarragonina, però amb vinculació amb Cabra del Camp, aquest dissabte 30 de juny, a les 7 de la tarda a la Sala del Sindicat de Cabra del Camp s'ha dut a terme un acte de record i homenatge a la seva persona.

L'acte, organitzat per l'Associació de Dones de Cabra del Camp en col·laboració amb l'Ajuntament, ha comptat amb la lectura musicada de poemes de la poeta a càrrec de Josep Fontova, Carme Rovira i Rosabel Bofarull, i amb un concert sota el nom "Espero meravelles" a càrrec dels artistes Mirna Vilasís i el Xavi Múrcia.

En ell s'ha comptat una trobada de familiars de Montserrat Abelló de diferents branques de la família Abelló. Cal destacar a l'acte s'ha visitat el Mas dels Hostalets, dins del terme de Cabra, el mas on Montserrat Abelló havia estiuejat de petita.

 

Montserrat Abelló i Soler, en el record

 “M’és necessari l’ordre vegetal de les espigues,
l’incansable ruta d’una rel,
la majestat ombrívola d’un arbre,
la immediata transparència de l’aigua,
per retrobar-me”
 

Montserrat Abelló, Paraules no dites, 1981

Montserrat Abelló Soler (Tarragona 1918 - Barcelona, 2014) Poeta i traductora. Va néixer l’1 de febrer de 1918, filla segona de Mateu Abelló Roset, enginyer naval de l’armada espanyola, i d’Isabel Soler Gonsé. Era germana de la psicòloga i psicoterapeuta infantil Núria Abelló Soler.

Passà la infantesa entre Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena a causa dels desplaçaments laborals del pare. Als sis anys, pel fet de viure a Londres on el pare s’havia traslladat a viure amb la família, va aprendre anglès i aquest idioma, que ella considera com la seva segona llengua, l’ha acompanyada al llarg de la seva vida laboral i literària, per tal com l’anglès li va servir tant per fer d’intèrpret dels brigadistes internacionals, com per treballar de professora.

Durant la seva infància va estiuejar al Mas dels Hostalets al terme de Cabra “Hi havia una terrassa petita, a la banda esquerra, que donava a la part de l’era, a les nits m'agradava estirar-me de panxa enlaire per mirar les estrelles". Així en parla al llibre "El miracle és viure" 2015, Ara Llibres.

En esclatar la Guerra Civil es presentà a les oposicions d’anglès convocades per substituir els professors mobilitzats i les guanyà. Va passar a exercir la docència a l’Institut Salmerón i realitzà una excel·lent tasca de traductora. L’any 1935 ingressà a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona on formà part del cercle d’alumnes del poeta Carles Riba. El gener de 1939 el seu pare considerà convenient marxar del país davant la possibilitat que l’afusellessin per haver treballat per a la República, i la família el seguí a l’exili, primer a França i Londres, i després a Xile, on havia estat contractat per recuperar un dic enfonsat al port de Valparaíso.

A Xile, Montserrat Abelló treballà com a secretària de direcció en una oficina de Valparaíso i com a professora d’anglès a l’escola suïssa Braemer School de Santiago. Allí va conèixer el també exiliat Joan Bofill, advocat natural de Pals, amb qui es casà l’any 1943. Del matrimoni nasqueren tres fills: Mireia, Miquel i Fernando. El naixement l’any 1951 del darrer fill amb síndrome de Down la portà a un recolliment interior que la impulsà a escriure per narrar el que sentia.

L’any 1960, després de vint-i-un anys d’exili, decidí retornar a Catalunya i entrà a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC. La seva poesia, volgudament atemporal i en què no sols es parla de coses concretes, sorgeix d’una constant introspecció i de la necessitat d’explicar allò que l’emociona, ja que per a ella el ritme de la poesia no és altra cosa que el propi de la vida interior, per això la seva és una poesia basada en l’experiència.

Els primers versos que reconeix com a seus els va escriure durant l’última dècada que passà a Xile, però no els publicà fins al cap de dotze anys quan ja es trobava a Catalunya i ho féu sota el títol de Vida diària. Paraules no dites (1981). A aquest primer llibre, i com a poeta, han seguit: El blat del temps (1986); Foc a les mans (1990); L’arrel de l’aigua (1995); Són màscares que m’emprovo... (1995); Dins
l’esfera del temps, que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or de l’any 1999; Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002 (2002), que aplega el conjunt de la seva poesia publicada en aquells anys i dinou poemes inèdits sota el títol “Indicis d’altres moments”, juntament amb una selecció molt restringida d’alguns poemes traduïts de l’anglès (i que meresqué els Premis Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, Cadaqués-Quima Jaume i la Lletra d’Or 2003); Asseguda escrivint = Seated Writing (2004); Memòria de tu i de mi (2006), i El fred íntim del silenci (2008).

Com a traductora, cal destacar les seves traduccions d’obres de poetes i escriptors anglosaxons com: Iris Murdoch, Sota la xarxa (1965); Sylvia Plath, Arbres d’hivern (1985), Cartes a la mare (1989) i Ariel (1995) (la traducció de la qual li valgué l’any 2007 el premi Cavall Verd-Rafael Jaume); Adrienne Rich, Atles d’un món difícil. Poemes 1988-1991 (1995); E. M. Forster, Maurice; Dylan Thomas, i, fins i tot, algun conte d’Agatha Christie.

També cal mencionar les traduccions a l’anglès de textos de: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria-Àngels Anglada, Olga Xirinacs o Maria Mercè Marçal, entre d’altres. El seu compromís amb els moviments feministes l’ha dut a publicar antologies de poesia feta per dones com: Cares a la finestra: vint dones-poetes de parla anglesa del segle XX (1993), que es pot considerar com la culminació del seu treball com a traductora i en què es recullen poesies de: May Sarton, Muriel Rukeyser, Gwendolyn Brooks, Denise Levertov, Anne Sexton, Adrienne Rich, Sylvia Plath, Margaret Atwood, Alice Walker, Rhea Tregebov, entre d’altres, i a participar en llibres col·lectius com ara: Cartografia del desig (Quinze escriptores i el seu món) (1998), Memòra de l’aigua (Onze escriptores i el seu món) (1999) i Paisatge emergent (1999).

Ha rebut un bon nombre de premis i distincions entre els quals destaquen, a més dels ja mencionats: la Creu de Sant Jordi (1998), el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans a la trajectòria literària, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria artística, tots tres l’any 2008.

Montserrat Abelló diu d’ella mateixa que és una persona tímida, però apassionada, que ha viscut cada etapa de la seva vida intensament, i que escriu per l’amor que sent per les paraules.

La Montserrat va morir el 9 de setembre de 2014 a Barcelona.

Una dona excepcional, optimista i positiva. “La família Abelló extensa (tots els cosins i cosines de la Montserrat Abelló i els seus descendents) mantenim encara forts lligams sentimentals amb el Mas dels Hostalets”  Mireia Bofill, filla de la Montserrat.

Biografia extreta de: Salvador-J. Rovira i Gómez. BIOGRAFIES
DE TARRAGONA, Volum I – II - III. 

1748 - L'aigua de Cabra i El Pla

A meitats del segle XVIII es va construir un assut que desviava l'aigua de la Fonollosa i la canalitzava per un rec construït expressament fins a un lloc del terme de Pla, proper al que coneixem com el tomb de la fita.

Segons es va dir, la intenció del poble del Pla era aprofitar l'aigua de la Fonollosa, canalitzant-la, cap a una de les mines del seu terme. Per situar-nos estem parlant d'una mina que hi ha a la banda baixa dels Carpis, molt propera al terme de Cabra, a prop de la fita dels dos termes. Aquest recorregut implicava fer una canalització des de la Fonollosa, aproximadament des del molí d'en Targa (o Tàrrega) travessant el camí de dalt –l'actual carretera– en direcció a la mina del Pla, situada a l'altra banda del camí. Cal recordar que no estem parlant del camí ral que anava del Pla a Cabra, sinó del camí on actualment passa la carretera. Alguns creuen que aquest camí, pot coincidir amb els topònims planencs camí dels horts, camí de la Fonollosa, o amb el més recent camí de Cabra.

No hem de confondre aquest aqüeducte amb el que portava l'aigua a la bassa del molí d'en Targa, del quan reguen una bona part dels horts de les partides cabrenques del Saldonar i la Fonollosa. L'assut que hi ha sota el Molinàs –reconstruït diverses vegades, la darrera a meitats del segle XX– data del segle XII o XIII com el mateix molí d'en Targa, i està documentat com una de les possessions del Rei, al terme de Cabra.

La notícia de l'enfrontament veïnal del s. XVIII, que trobem a La Crònica de Valls, a la secció Efemérides no ens cita la font. Hem de pensar que el director del citat setmanari, va extreure la informació d'algun arxiu o crònica que tenia a l'abast. El text diu així:

7 Julio 1748.—Se oponen los vecinos de Cabra a que los del Pla se apropien el agua de su término. Con motivo de la construcción de un acueducto en la Fonollosa, ocurren diarias incidencias entre los vecinos de una y otra villa. Hoy, domingo, más de 40 muchachos de Cabra apedrean con hondas a los jornaleros que trabajan en dichas obras. Luego intervienen las mujeres, hiriendo con una azada al albañil Ramón Voltas. Y finalmente, con picos y otros aperos, destruyen mujeres y chiquillos el acueducto. Los hombres, vecinos de Cabra, presencian la destrucción, silenciosamente, formando grupo, desde alguna distancia.

La Crònica de Valls (Valls) 07/07/1928 - Página 3 (secció Efemerides)

Aquest és un dels episodis dels enfrontaments que hi ha hagut entre els veïns de Cabra i del Pla des de l'edat mitjana. Al llarg de la història, els reis implicats van haver d'actuar per defensar les seves propietats a Cabra –com a Vila Reial que era– contra l'Arquebisbe de Tarragona –senyor del Pla– en més d'una ocasió. Ho anirem publicant.

© Josep M Rovira i Valls, 23 d'abril de 2018