Qui va ser el mestre Salvador Escarré?
Aquesta és la pregunta amb què ens interpel·la el cartell d'aquest esdeveniment.
Aquest cognom apareix doncs a Cabra, de la mà d'en Salvador Ignacio Pedro Escarré Batet, té un origen alienígena i de fet no deixa continuïtat a la població.
Tot el que direm a continuació, ho hem descobert en documents. Això vol dir que en alguns casos podrem complementar la memòria viscuda de la família i dels presents i en altres casos, fins i tot entrar-hi en contradiccions. Demanem, doncs, una certa comprensió.
Qui va ser doncs en Salvador Escarré Batet?
A Cabra, per la gent del poble, aliena a la família, en Salvador Escarré Batet, va ser el mestre. L'home que es dedicava a la seva professió amb passió, aquesta vocació el va portar finalment a ser nomenat "Inspector Jefe Provincial"a Alacant. Un gran defensor de la seva professió. Per altres, un home de grans conviccions morals cristianes que expressava en tots els seus nombrosos escrits, per altres un advocat que no tenim notícies que arribés a exercir...
Per la "Junta del remplazo del 1920" era un mozo con una talla de 1,76 m, de 84 mm de tórax, (suposo que devien ser cm) pelo castaño, cejas pobladas, ojos pardos, nariz chata, barba cerrada, boca grande, color nano, frente despejada, aire marcial. En conclusió i en paraules de la Junta "Inútil por defecto físico". De fet, tenia miopia, com suposo també tenia el seu germà gran, en Josep, que també es va deslliurar del servei militar per "defecto físico".
D'on venien els Escarré?
Com totes les famílies, els Escarré tenen un llarg recorregut. Trobem aquest cognom, escrit de diferents maneres:
Esquerrer, Escarré, Escarrà.
Finalment, Escarré és la més consolidada avui dia.
El primer registre que he trobat, Joan Esquerrer i la seva esposa Maria, arriben des del bisbat de Comenge, regió històrica d'Occitània, Alta Garona, entre Foix i Tarbes, a començaments del segle XVII. En el document original el cognom està escrit amb "qu" malgrat que en aquest període coexistien Escarré, amb "ca", a Occitània.
No devien ser ells els únics Esquerrer, que emigren cap al Principat, perquè es descobreixen Esquerrer escampats per Catalunya des d'un segle abans, encara que no he pogut establir de moment cap vinculació entre ells. La immigració des de l'Occitània cap al Principat, va començar molt abans que esclatessin les guerres de religió, catòlics contra hugonots. Des del segle XV fins al segle XVIII, la gent emigrava per misèria, per superpoblació, cap a les terres del seu sud que eren més prometedores, amb possibilitats econòmiques per les manufactures i el comerç, a més hi havia una certa despoblació i com a conseqüència hi faltava mà d'obra. Naturalment, la persecució religiosa va incrementar aquest flux migratori.
Un fill d'aquest matrimoni, en Pere Escarré, va obtenir un permís d'un oficial de Tarragona, Joseph Miret, per casar-se a Valls, amb la Maria Vilamajor. El que podria pressuposar que estava en situació militar, ja que per dates estava propera la Guerra dels Segadors. Eren temps de gran inestabilitat política i militar.
De vegades, no sempre, tenim la sort de trobar documents que a més a més de ser útils, són bonics i aquest és un dels casos. És el registre eclesiàstic del casament del Pere Escarré esmentat.
No és, però l'estètica la que ens porta a reflexionar sobre el document sinó la població que descriu com a origen dels pares. Si ho llegim com Sendonaig, resulta que no trobem cap població al bisbat de Cominges amb aquest nom o semblant. En canvi, si hi ha molts Escarré a la població occitana de Sentein... Podria ser que una declaració oral amb accent occità, hagués portat al vicari de Valls, Antoni Colbero, a una transcripció errònia? No ho sabrem mai... o potser sí...
El fill d'aquest Pere, en Jaume Escarrà Vilamajor, ja és nascut a Picamoixons i es casa a Valls amb una noia també de Picamoixons, la Magdalena Thomas.
Per l'abundància que hi ha del cognom Escarré a Picamoixons, probablement alguns Escarré s'hi devien establir, passant més tard alguna d'aquestes famílies a Valls al primer quart del segle XVIII. Hi ha molt pocs Escarré en els registres de Valls, el que explicaria que vinguessin d'aquella altra població. A partir d'aquest moment, els avantpassats paterns del mestre Salvador Escarré Batet ja són tots de Valls.
Els Escarré, segueixen actualment presents a l'àrea de la Catalunya del Nord.
Entre els oficis dels avantpassats del mestre, hi trobem son pare, forner, son avi teixidor i la resta pagesos. Son pare, en Salvador Escarré Ballart, tenia un forn a Valls, al carrer de sant Antoni número 49, al barri antic. El forn en deien Escarré, però els veïns deien que anaven a comprar el pa a ca la Peregrina. Com passa en aquests negocis familiars, el pare es devia ocupar de l'obrador i la mare atenia la botiga. Com que l'establiment tenia dos pisos i una golfa, és raonable pensar que el mestre va néixer en aquest edifici.
El 2010 ja es veia un negoci tancat, dedicat a la pastisseria, però la casa era dempeus.
Aquest forn, en tant que Escarré, va estar actiu fins als finals dels anys vuitanta i va ser traspassat als B. Cantó que figuren en el rètol, però finalment tancà. Encara hi ha memòria viva de llur existència. L'edifici està actualment tapiat i enrunat. Com es pot veure en la fotografia era una botiga molt estreta amb una façana que no arriba a 3 m, però que amb una llargada de gairebé 30 m arribava als 140 m².
Jordi Juncosa
abril de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada