En record del mestre Salvador Escarré Batet

El poble de Cabra va organitzar una trobada en homenatge al mestre Salvador Escarré Batet, el dia 9 d'abril de 2022. Afegirem al nostre blog alguns dels documents de la trobada així com el cartell on figura la fotografia dels nens i nenes de l'escola de Cabra, a principis dels anys trenta del segle vint.

 

Salvador Escarré Batet, mestre de Cabra o a Cabra?

Els que ens motiva trobar coses de Cabra i compartir-les, tenim un bon amic que tot el que troba en referència a Cabra ens ho envia: es tracta del Josep M Vallès, que busca coses de l'Espluga de Francolí en tots els arxius que pot. Aquesta és una bona religió, la de compartir la recerca, tot i que no té massa seguidors. Potser arribarà un dia que tot el que un serva per orgull personal i no ho publica farà la fi de l'escanyapobres. Queda dit.

En aquest cas el Josep M ens tramet un escrit publicat per un tal Salvador ESCARRÉ BATET de Cabra del Camp(o), el setembre de 1929, a EL MAGISTERIO TARRACONENSE, una publicació professional o sectorial desconeguda per molts de nosaltres.

L'escrit porta per títol EL VERDADERO CAMINO. Al primer paràgraf, el sota signant s'identifica com "Nuestra condición como individuo del Magisterio Nacional ...". Es tracta doncs d'un mestre que aprofita la publicació per queixar-se precisament que les reclamacions de millora entorn del ram dels mestres: si les publiquen als seus propis periòdics, només les llegiran els mestres i no qui correspondria que és a l'administració que hi ha de posar remei. Curiós article el del cabrenc, carregat de raó i d'actualitat.

La pregunta que deixem a l'aire per a altres investigadors és: aquest Salvador Escarré Batet, era fill de Cabra o bé era el mestre de Cabra, almenys el setembre de 1929? Ambdós cognoms poden ser de Cabra. Ca l'Escarré és al carrer Fondo (amb nom oficial de les Sales) i de Batet en trobem a diverses famílies del poble.

Ho deixem a l'aire, tot i que no perdrem l'ocasió de preguntar-li al convilatà Jordi Juncosa, expert en la matèria, si ens en pot fer cinc cèntims. Bona Candela!

 

Una colla castellera a Cabra?

Ho llegim en un article sobre la Festa Major de Cabra de 1880 publicat pel diari tarragoní La Opinión:

"En los días 13, 14 y 15 del actual [setembre] celebrará su fiesta mayor la villa de Cabra con toda la solemnidad y lucimiento con que ha venido haciéndolo en años anteriores. A las doce de la mañana del 13 un repique general de campanas anunciará el principio de la fiesta; á las seis de la tarde del mismo día se celebrarán solemnes completas á toda orquesta con asistencia del ayuntamiento, por la noche de ocho á diez habrá baile con dulzainas en la plaza pública. El siguiente día, a las 9 de la mañana se celebrarán los divinos oficios á toda orquesta y terminados estos tendrá lugar el tan celebrado Ball de Plasa [vals a la plaça]. A las 6 de la tarde habrá solemnes completas y por la noche á las nueve habrá un magnífico baile de sociedad en el espacioso local del propietario don Juan Grau [Isabeló ] que lo ha alhajado convenientemente al efecto. El dia 15 por la mañana funciones religiosas y por la tarde y noche dos grandes bailes en el local de que dejamos hecho mérito. También en este dia se levantarán atrevidas torres por jóvenes aficionados de dicha villa."

La notícia que a Cabra es fessin castells el dia de la Festa Major, al segle XIX, potser no ens hauria d'estranyar; els Xiquets de Valls existien feia més de cent anys. El que ens pot motivar a estudiar o remenar papers –la memòria potser ja no és bona consellera– és a indagar si a Cabra hi va haver, en algun moment de la història, una colla castellera o almenys una incipient forma de fer castells ni que fos només per la Festa Major.

Algú ha sentit a dir alguna cosa al respecte?

Ramon Rosich Fuster (1800)

Testament de Ramon Rosich Fuster, fill d'Andreu Rosich, pagès i de Llúcia Rosich (deu voler dir Fuster) i Dalmau conjuges ...

A qui li pugui interessar, aquest testament es troba a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. En reproduïm la coberta per gratitut de Josep M Vallès i Martí de l'Espluga de Francolí.

Jaume Gener, lul·lista de Cabra (s. XV-XVI) al butlletí núm XXVIII de l'ABSC

Recentment s'ha publicat el número XXVIII de la revista (abans butlletí) de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (ABSC) corresponent als anys 2016 i 2017.

Dita publicació conté l'article de Josep M Rovira i Valls, Fra Jaume Gener (de Cabra), el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí (de Montblanc) i Joan Bonllavi (de Rocafort de Queralt).

Aquest treball és el resum de la conferència pronunciada per Josep M Rovira amb motiu de la festa de l'entitat santescreuenca, el dia 17 de setembre de 2016. Es tracta d'un article extens, que va de la pàgina 49 a la 112 de la publicació.

Coberta i contracoberta del XXVIII Butlletí de l'ABSC

Al mateix butlletí, amb un pròleg de la presidenta Elisabet Baldor Abril, hi trobareu els articles següents:

Abats de Poblet, presidents de la Generalitat en època medieval: Miquel Delgado (1476-1479) i Juan Payo Coello (1488-1491) de Josep M Sans Travé.

Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça), abat de Santes Creus (1479-1519) i president del General (1497-1500) de Valentí Gual Vilà.

L'estil aràbic de Ramon Llull, d'Óscar de la Cruz Palma.

Paisatge i patrimoni a través de la literatura. Reflexions a partir del projecte "Patrimoni oblidat, memòria literària" de Josep Santesmasses i Ollé.

Homenatge poètic i musical a Cabra a la poetessa tarragonina Montserrat Abelló

Notícia publicada a El Vallenc, 30 juny de 2018

Dins del cicle d'actes que es fan en l'Any Montserrat Abelló -any de celebració del centenari del seu naixement-, poeta tarragonina, però amb vinculació amb Cabra del Camp, aquest dissabte 30 de juny, a les 7 de la tarda a la Sala del Sindicat de Cabra del Camp s'ha dut a terme un acte de record i homenatge a la seva persona.

L'acte, organitzat per l'Associació de Dones de Cabra del Camp en col·laboració amb l'Ajuntament, ha comptat amb la lectura musicada de poemes de la poeta a càrrec de Josep Fontova, Carme Rovira i Rosabel Bofarull, i amb un concert sota el nom "Espero meravelles" a càrrec dels artistes Mirna Vilasís i el Xavi Múrcia.

En ell s'ha comptat una trobada de familiars de Montserrat Abelló de diferents branques de la família Abelló. Cal destacar a l'acte s'ha visitat el Mas dels Hostalets, dins del terme de Cabra, el mas on Montserrat Abelló havia estiuejat de petita.

 

Montserrat Abelló i Soler, en el record

 “M’és necessari l’ordre vegetal de les espigues,
l’incansable ruta d’una rel,
la majestat ombrívola d’un arbre,
la immediata transparència de l’aigua,
per retrobar-me”
 

Montserrat Abelló, Paraules no dites, 1981

Montserrat Abelló Soler (Tarragona 1918 - Barcelona, 2014) Poeta i traductora. Va néixer l’1 de febrer de 1918, filla segona de Mateu Abelló Roset, enginyer naval de l’armada espanyola, i d’Isabel Soler Gonsé. Era germana de la psicòloga i psicoterapeuta infantil Núria Abelló Soler.

Passà la infantesa entre Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena a causa dels desplaçaments laborals del pare. Als sis anys, pel fet de viure a Londres on el pare s’havia traslladat a viure amb la família, va aprendre anglès i aquest idioma, que ella considera com la seva segona llengua, l’ha acompanyada al llarg de la seva vida laboral i literària, per tal com l’anglès li va servir tant per fer d’intèrpret dels brigadistes internacionals, com per treballar de professora.

Durant la seva infància va estiuejar al Mas dels Hostalets al terme de Cabra “Hi havia una terrassa petita, a la banda esquerra, que donava a la part de l’era, a les nits m'agradava estirar-me de panxa enlaire per mirar les estrelles". Així en parla al llibre "El miracle és viure" 2015, Ara Llibres.

En esclatar la Guerra Civil es presentà a les oposicions d’anglès convocades per substituir els professors mobilitzats i les guanyà. Va passar a exercir la docència a l’Institut Salmerón i realitzà una excel·lent tasca de traductora. L’any 1935 ingressà a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona on formà part del cercle d’alumnes del poeta Carles Riba. El gener de 1939 el seu pare considerà convenient marxar del país davant la possibilitat que l’afusellessin per haver treballat per a la República, i la família el seguí a l’exili, primer a França i Londres, i després a Xile, on havia estat contractat per recuperar un dic enfonsat al port de Valparaíso.

A Xile, Montserrat Abelló treballà com a secretària de direcció en una oficina de Valparaíso i com a professora d’anglès a l’escola suïssa Braemer School de Santiago. Allí va conèixer el també exiliat Joan Bofill, advocat natural de Pals, amb qui es casà l’any 1943. Del matrimoni nasqueren tres fills: Mireia, Miquel i Fernando. El naixement l’any 1951 del darrer fill amb síndrome de Down la portà a un recolliment interior que la impulsà a escriure per narrar el que sentia.

L’any 1960, després de vint-i-un anys d’exili, decidí retornar a Catalunya i entrà a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC. La seva poesia, volgudament atemporal i en què no sols es parla de coses concretes, sorgeix d’una constant introspecció i de la necessitat d’explicar allò que l’emociona, ja que per a ella el ritme de la poesia no és altra cosa que el propi de la vida interior, per això la seva és una poesia basada en l’experiència.

Els primers versos que reconeix com a seus els va escriure durant l’última dècada que passà a Xile, però no els publicà fins al cap de dotze anys quan ja es trobava a Catalunya i ho féu sota el títol de Vida diària. Paraules no dites (1981). A aquest primer llibre, i com a poeta, han seguit: El blat del temps (1986); Foc a les mans (1990); L’arrel de l’aigua (1995); Són màscares que m’emprovo... (1995); Dins
l’esfera del temps, que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or de l’any 1999; Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002 (2002), que aplega el conjunt de la seva poesia publicada en aquells anys i dinou poemes inèdits sota el títol “Indicis d’altres moments”, juntament amb una selecció molt restringida d’alguns poemes traduïts de l’anglès (i que meresqué els Premis Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, Cadaqués-Quima Jaume i la Lletra d’Or 2003); Asseguda escrivint = Seated Writing (2004); Memòria de tu i de mi (2006), i El fred íntim del silenci (2008).

Com a traductora, cal destacar les seves traduccions d’obres de poetes i escriptors anglosaxons com: Iris Murdoch, Sota la xarxa (1965); Sylvia Plath, Arbres d’hivern (1985), Cartes a la mare (1989) i Ariel (1995) (la traducció de la qual li valgué l’any 2007 el premi Cavall Verd-Rafael Jaume); Adrienne Rich, Atles d’un món difícil. Poemes 1988-1991 (1995); E. M. Forster, Maurice; Dylan Thomas, i, fins i tot, algun conte d’Agatha Christie.

També cal mencionar les traduccions a l’anglès de textos de: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria-Àngels Anglada, Olga Xirinacs o Maria Mercè Marçal, entre d’altres. El seu compromís amb els moviments feministes l’ha dut a publicar antologies de poesia feta per dones com: Cares a la finestra: vint dones-poetes de parla anglesa del segle XX (1993), que es pot considerar com la culminació del seu treball com a traductora i en què es recullen poesies de: May Sarton, Muriel Rukeyser, Gwendolyn Brooks, Denise Levertov, Anne Sexton, Adrienne Rich, Sylvia Plath, Margaret Atwood, Alice Walker, Rhea Tregebov, entre d’altres, i a participar en llibres col·lectius com ara: Cartografia del desig (Quinze escriptores i el seu món) (1998), Memòra de l’aigua (Onze escriptores i el seu món) (1999) i Paisatge emergent (1999).

Ha rebut un bon nombre de premis i distincions entre els quals destaquen, a més dels ja mencionats: la Creu de Sant Jordi (1998), el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans a la trajectòria literària, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria artística, tots tres l’any 2008.

Montserrat Abelló diu d’ella mateixa que és una persona tímida, però apassionada, que ha viscut cada etapa de la seva vida intensament, i que escriu per l’amor que sent per les paraules.

La Montserrat va morir el 9 de setembre de 2014 a Barcelona.

Una dona excepcional, optimista i positiva. “La família Abelló extensa (tots els cosins i cosines de la Montserrat Abelló i els seus descendents) mantenim encara forts lligams sentimentals amb el Mas dels Hostalets”  Mireia Bofill, filla de la Montserrat.

Biografia extreta de: Salvador-J. Rovira i Gómez. BIOGRAFIES
DE TARRAGONA, Volum I – II - III.