 |
| Ramon Llull (1232-1316) © IEMed |
Jaume Gener (o Jaume Janer - de Jacobi Januarii)
|
Cabra del Camp, segle XV — València?, segle XVI
Lul·lista.
|
Monjo de Santes Creus; professor i editor lul·lista a Barcelona i a València; deixeble i amic íntim de Pere Daguí (o Pere Deguí) lul·lista de Montblanc; mestre de Joan Bonllavi, natural de Rocafort de Queralt, lul·lista i primer editor del Blanquerna en llengua catalana.
Fou un dels lul·listes més important del seu temps i un dels científics més importants que sortiren del Monestir de Santes Creus. Sense cap dubte és el personatge nascut a Cabra més important en la nostra història. No obstant per desconeixement de la seva existència o per falta de difusió de la seva obra, encara no se li ha fet l'homenatge que mereix.
De la seva vida, en sabem molt poc. No obstant tenim molta informació sobre la seva tasca com a lul·lista i com a científic tant a Barcelona com a València.
En aquesta ciutat, mercès a un privilegi reial de Ferran II, concedit l'any 1500 a Sevilla, hi porfessà una càtedra lul·liana que fou l'embrió de l'Escola Lul·liana de València.
Residí a Barcelona, probablement a la casa que hi tenia el monestir de
Santes Creus del 1489 al 1491, feu d'editor de dues obres de Pere Daguí i
d'altres del Doctor Il·luminat; així com imprimí almenys dues obres seves a la impremta de Pere Posa i a la de Pere Miquel: Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, veritable summa lul·liana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis acabada d'estampar a València per Lleonart Hutz el 28 de febrer de 1506, amb el suport intel·lectual i econòmic de Bartolomeo Gentile, a qui dedica l'obra, i amb la supervisió del Reverendum Dominum Magistrum Jaume Conill, vicari general i Canceller de l'Estudi General de València.
Jaume Gener florí com a notable lul·lista i professor a València. Gener,
hi professava una càtedra amb privilegi del rei Ferran el Catòlic de
l'any 1500. En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra agrupà
personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i mossèn Joan Bonllavi
- de Rocafort de Queralt, tenia originàriament el cognom Malbec- i
mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca
Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d'Olesa, i Nicolau de Pacs.
Gener intentà un retorn a l'autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre, Pere Daguí.
En un exemplar d'Ars metaphysicalis publicat a València el 1506, provinent de la biblioteca de Joan Bonllavi,
és on es descobrí el 1954 que Jaume Gener es declara el mateix fill de
Cabra del Camp. Fins al moment se'l feia de Montblanc, on es trobava una
família Gener que havia tingut relació amb Santes Creus, i segurament,
també, per la seva amistat amb Pere Daguí. A Cabra, el cognom Gener ja
és esmentat al segle XV com una de les famílies importants del poble, i
encara es troba al segle XVIII. Això no obstant, sabem que cognom Gener
va variar cap a Giné o Giner seguint el rastre de les mateixes famílies. Qui sap si Joan Giné i Partagàs i Fra Jaume Gener, ambdós de Cabra, formin partt del mateix tronc familiar.
Va mantenir relació amb els daguins, anomenats així els lul·listes de
Mallorca seguidors de Pere Daguí, sobretot amb Arnau Descós i Bernat Boïl. Es creu que va fer
una estada, posterior a la mort de Pere Daguí (1500) a la Universitat de
Sevilla, però aquesta dada no està confirmada.
No sabem on va residir els seus darrers dies per bé que
la seva relació amb el lul·lisme valencià ens podria fer pensar que
acabà a València.
Els seus deixebles
Els principals deixebles de Jaume Gener foren Alonso de Proaza i Joan Bonllavi, que continuaren i divulgaren la seva obra a València i més enllà. Fou Proaza qui portà l'obra de Gener al Cardenal Cisneros,
i a la Universitat d'Alcalà d'Henares, de la qual Nicolau de Pacs en
fou el primer titular de la càtedra de filosofia i teologia lul·liana.
Altres deixebles de Jaume Gener foren: Joan Baró mestre de l'escola lul·liana de Barcelona; Bartolomeo Gentile mercader genovès; Gregori Genovart i Jaume d'Olesa a Mallorca.
Confusió amb un hipotètic l'abat Jaume Gener
Alguns autors i estudiosos de Santes Creus havien confós el Jaume Gener,
monjo de Santes creus, fill de Cabra, que va viure a cavall dels segles
XV i XVI, amb un pretès abat Jaume Gener del segle XIV, concretament
entre els anys 1375 i 1379. Aquesta errada, ens referim a la confusió de
noms, es va estendre entre els estudiosos del monestir, que es copiaven
els uns dels altres, mantenint l'errada. En aquest sentit, Eufemià
Fort hi dedica un bon espai a la seva monografia sobre Jaume Gener (redactada el 1953 o 1954 i signada amb el pseudònim de Francesc A. Miquel) detallant els estudis i
els estudiosos on hi ha trobat l'errada. A la vegada, Fort manifesta
una forta reserva cap a l'existència d'aquest abat Jaume Gener.
Les suposicions d'Eufemià Fort sobre aquest pretès abat han estat certes. Ezequiel Gort Juanpere,
al seu Abaciologi de Santes Creus, publicat per la Fundació Roger de
Belfort, el 1997, situa a les mateixes dates l'abat Bartomeu de Ladernosa (1375-1379?). Per tant, l'abat Jaume Gener del segle XIV, en realitat, no va existir mai. En canvi sí que va havia existit, anteriorment, un abat de cognom Gener que ho fou de Santes Creus del 1262 al 1290.
© Josep M Rovira i Valls (última revisió, agost de 2016)
Bibliografia:
Francesc A. Miquel (pseudònim d'Eufemià
Fort i Cogul) Un gran lul·lista de Santes Creus: Fra Jaume Gener.
Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, núm. 3, corresponent a
l'any 1956. Del mateix treball es féu una separata, de la que se
n'imprimiren 100 exemplars, el 1957. Ambdues obres estan impreses a la impremta Successors de Torres & Virgili de Tarragona.
