Topònims mapa del terme de cabra de 1923. (I)

Mapa del terme de Cabra de 1923. (Instituto geográfico y estadístico)

Escala 1.25.000

(Mapa cedit per Jesús M Parra)

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO

TRABAJOS TOPOGRÁFICOS

PROVINCIA DE TARRAGONA

Término Municipal de Cabra del Campo

Escala de 1: 25.000

San Lorenzo, 10 de Agosto de 1923

El Topógrafo 3º

Signat:Arecio Arozena (?)

Hecha la inspección ocular

Montroig (?) 12 de Agosto de 1923

Conforme 

El Ingeniero Jefe de la 6ª Brigada

Signat: Ricardo F Murrieta (?)

Madrid 1 de abril de 1924

Revisado

El Ingeniero Jefe del Primer Grupo (tatxat de la provincia)

Signat: Antonio G .. pla. (?)

Segell 

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO

11.JUL.1924

ARCHIVO TOPOGRAFICO

———————————————

Dalt a la dreta hi figura en vermell el número 36

A sota una numeració 433316 (?)

———————————————

Transcripció dels topónims que surten al mapa

(Seguiment de la quadrícula d’esquerra a dreta)

NOTA: En Blau els topònims corresponents a corrents d’aigua

NOTA: En Vermell els topònims desconeguts

1———————————————

2———————————————

Tº de Sarreal (terme)

3———————————————

NOTA: La cota del M3T Sarreal, Barbará y Cabra, es la obtenida en la comprobación de dicha cota

Cogulló (881,0)

Valldosera (símbol triangle negre) a tocar del Cogulló

Tº de Pont de Armentera (terme)

4———————————————

Comas (símbol triangle negre) a tocar de Conill (720,3)

Conill (símbol triangle) (700)

Coll Roch (símbol triangle negre) (560) l’actual Coll Roig

Aº (arroyo?) de Cunill

Aº (arroyo?) de la Pica 

Tosal Rodó (616 ?)

Bº (barranco?) de Cabarrá

Torrente de Rupit

5———————————————

Tº de Barbará

Voltorera (símbol triangle negre) (810,3 ?)

Camí de Cabra a Santa Perpétua (travessa Fontscaldetes)

Fonscaldetas 

(a sota hi ha un dibuix perfil de cases) (567)

Aupí ?) (símbol triangle negre) (546)

Torrente de Rupit

6———————————————

Cabra del Campo

Pago de Cabra

Aº (arroyo?) de Cunill

Aº (arroyo?) de la Pica

Sala (símbol triangle negre) (516,3)

Aº (arroyo?) de la Basete

La serrete

Aº (arroyo?) de Jordà

7———————————————

Jurdáns I (símbol triangle negre) (674,9)

Jurdáns II (símbol triangle negre) (760,9)

Sarrills I (símbol triangle negre) (770 ?)

Sarrills II (765,8)

S. Ramón (símbol triangle negre) (777,4 ?)

Aº (arroyo?) del Molino

Bº (barranco?) de Cabarrá 2

Camí de Cabra a Santa Perpètua (travessa Fontscaldetes)

Carretera de Pla de Cabra a Sarreal

Bº (barranco?) del Mas Roig

Bº (barranco?) del Tudores

8———————————————

Tº de Figuerola (terme)

Fite (símbol triangle negre) (437) Es deu referir a la fita entre el terme de Cabra i el del Pla

Acequia de Las Planes (I)

Acequia de Las Planes (II)

Acequia de les Parellades

Bº (barranco?) de la Torre del Picho

Carretera de Valls a Igualada

9———————————————

Masí(?) (símbol triangle negre) (420,94)

Solete (?) (símbol triangle negre) (407,9) Fora del terme de Cabra

10———————————————

Tº de Pla de Cabra (terme)

—————

Festa Major de Cabra de 1922

 Ho hem llegit a la Vanguardia del diumenge dia 10 de setembre de 1922, pàgina 5.

CABRA

Esta pintoresca villa celebrará la tradicional fiesta mayor los días 13, 14, 1 5 y 1 6 del actual dedicada, al Santo Cristo, habiéndose contratado para las fiestas religiosas y bailes, la renombrada orquesta Unió Artística de Barcelona, preparándose una fiesta como pocos años se habrá visto.

Día 13.—Completes por la tan reputada orquesta La Artística; a la salida de Completas, bailes en la plaza de la iglesia, y bailes públicos en las sociedades.

Día14.—Por la mañana, solemne Oficio por la misma orquesta y sermón dedicado al Santo Cristo, patrón de la villa da Cabra, a la salida del Oficio se bailarán sardanas en la plaz Mayor organizadas potr la colonia veraniega; por la tarde concierto en el café de Juan Grau (a) «Isabeló», después baile. Por la noche conciertos y bailes con una artística «toya» en la sala Isabeló.

Día 15.— A las doce de la mañana se bailarán sardanas en la plaza de la Cruz, y bailes y conciertos tarde y noche y por la noche fuegos artificiales. 

Día 16.—Bailes por un quinteto tarde y noche y por la tarde corrida de sacos.

Habrá servicio de autos para todos los trenes de ida y vuelta de Cabra a Valls y viceversa.

1916 - Permís per a plantar arbres a la carretera

Ho llegim a la premsa de Montblanc:

9 de gener de 1916 - Per la Mancomunitat ha estat concedit permís a D. Joan Grau, alcalde de Cabra, per a plantar a banda i banda de la carretera de Vílarrodona a Solivella, tros de Plà de Cabra a Sarreal, 25 plàtans i 10 acacies.

L'Escut (Montblanc) 09/01/1916. Pàgina 2 - ACCB (Arxiu Comarcal de la Conca Barberà)

15 de gener de 1916 - La Mancomunitat de Catalunya ha concedit permís a les alcaldies de Blancafort i Cabra, de plantar arbres, conforme elles sol·licitaren, als trossos de carretera que passen pels respectius pobles.

La Conca de Barbarà (Montblanc) 15/01/1916. Pàgina 3 - ACCB (Arxiu Comarcal de la Conca Barberà)

Assaig de Bombers, a Cabra

La Vanguardia. Vivir en Tarragona. Dissabte 29 de maig de 1999, pàgina 7

Ensayo general de un nuevo método contra el fuego

El Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF), el equipo de elite de los Bombers de la Generalitat, se presentó ayer públicamente con un simulacro de incendio forestal en el bosque del Cossiol, de Cabra del Camp, en el que utilizaron una de sus armas básiças en la lucha contra el fuegó el sistema informático de simulación Farsite. 

Los GRAF, formados por 45 bomberos, nacieron tras los incendios que asolaron el pasado verano unas 27.000 hectáreas de la Cataluña central, con el objetivo de reforzar a partir de éste verano las estrategias de lucha contra el fuego.

Para ello, usaran, entre otras, la técnica del contrafuego; una herramienta hasta ahora no utilizada en Cataluña para combatir este tipo de siniestros. El Farsite permite prever el comportamiento del incendio y ayudar de esta forma a tomar las decisiones adecuadas para atajarlo.

Referència de Cabra: Joan Maria Rovira i Morató

El bastó de Rafael Casanova, a Selmella

Referència al terme de Cabra. Ho hem trobat a La Vanguardia, dimecres 12 de setembre de 1923, pàgina 12.

Recuerdo histórico :: El bastón de Rafael Casanova

Tarragona, 11, 10 noche.

Dice un cronista de «La Cruz» que el bastón de mando de Rafael Casanova se guarda en esta provincia, en casa del señor Tous, de Salmella, villorrio del municipio de Pont de Armentera, parroquia de Vallespinosa, en la cima de la montaña que desde Cabra hasta Magín separa el Campo de Tarragona y la Conca de Barbará.

Acerca de cómo fue a parar allí aquella joya histórica, se supone que un religioso dominico del convento de Santa Catalina, de Barcelona, la recogió de la celda del prior al incendiarse el convento, y emparentado con la familia de Tous, se retiró y murió, dejando a

ésta el precioso recuerdo.

Por acuerdo del Ayuntamiento hoy ha ondeado a media asta la bandeia catalana en el balcón principal de la Corporación.—Arís.

50 anys de la pista de tenis (IV)

Les 12 hores de tenis

A banda del campionat de cada estiu, el mes de juliol i alguns anys el mes d'agost s'organitzava una diada dedicada al tenis. Tothom qui hi volia participar s'havia d'inscriure a la pista. Es feia un sorteig i et tocava jugar amb qui et tocava, vigilant que fos, menys del teu nivell edat o condició física.

A les 12 hores fins i tot hi van participar la Maria Morató i la Caminya Tous, que juntament amb la Carmen del Trino eren de les poques dones que jugaven a tenis a Cabra a finals dels anys setanta del segle passat.

Aquell dia, de forma organitzada, de les vuit del matí a les vuit del vespre hi havia tenis a la pista, i hi havia molt d'ambient. Al final de la jornada es feia una mica de berenar i es donaven els premis, allí mateix, a la pista.

Ramon Gusi Espuga 

12 hores tenis - Cabra, agost 1978

12 hores de tenis (any desconegut)

Francesc Gusi Amenós 

12 hores tenis, juliol 1980

Josep M Rovira, partit de campionat vs Ramon Gusi 

Cabra, agost 1975

Ramon Gusi Partit de campionat vs Josep M Rovira

Cabra, agost 1975

Ramon Gusi Espuga 

12 hores tenis - Cabra, agost 1979

50 anys de la pista de tenis (III)

Els campionats de tenis de Cabra

La pista de tenis es va construir el 1972 i ben aviat, hi havia prou afeccionats a Cabra per a plantejar-se fer un campionat de tenis. El primer campionat de tenis a Cabra es va celebrar l'estiu de 1974.

Hi havia dues modalitats: individual i per parelles (single i dobles)

El campionat anava sota la batuta d'una comissió encapçalada pel Segimon Clapés, el Sr. Clapès com li dèiem nosaltres. Es feien els quadrants dels partir i les eliminatòries que es publicaven a la pissarra que hi havia a la caseta de la pista.

Durant els mesos de juliol i agost s'anaven fent les eliminatòries. Cadascú convenia l'hora amb el contrincant de manera que podries trobar-te partit a les vuit del matí o a última hora de la tarda. Tot el dia hi havia ambient de tenis a Cabra. Gràcies als campionats, la pista aviat es va convertir en un punt de trobada, no només pel jovent sinó per tothom, des dels més petits que jugaven a totes hores, fins als més grans que hi anaven a veure els partits.

La final va tenir lloc per la Festa Major el dia 24 d'agost de 1974. El partit de dobles va enfrontar el Josep M Ferré i el Francesc Tous contra el Josep M Rovira i l'Albert Clapés. El resultat va ser de 6-1, 6-0 a favor dels primers.

Aquell mateix any, el Josep M Ferré guanyava el campionat individual.

Josep M Rovira i Albert Clapés 

Final 1r. Campionat de Tenis a Cabra, Festa Major - 24 d’agost de 1974

Josep M Rovira Valls

Final 1r. Campionat de Tenis a Cabra, Festa Major - 24 d’agost de 1974

Josep M Rovira i Albert Clapés 

Final 1r. Campionat de Tenis a Cabra, Festa Major - 24 d’agost de 1974

Josep M Ferré  i Francesc Tous

Final 1r. Campionat de Tenis a Cabra, Festa Major - 24 d’agost de 1974

Francesc Gusi - Josep M Calavera vs Josep Fontova - Albert Fontova

Final infantil - Festa Major 1978

 Albert Fontova i  Josep Fontova 

Final infantil - Festa Major 1978