Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 d’abril del 2018
1748 - L'aigua de Cabra i El Pla
A meitats del segle XVIII es va construir un assut que desviava l'aigua de la Fonollosa i la canalitzava per un rec construït expressament fins a un lloc del terme de Pla, proper al que coneixem com el tomb de la fita.
Segons es va dir, la intenció del poble del Pla era aprofitar l'aigua de la Fonollosa, canalitzant-la, cap a una de les mines del seu terme. Per situar-nos estem parlant d'una mina que hi ha a la banda baixa dels Carpis, molt propera al terme de Cabra, a prop de la fita dels dos termes. Aquest recorregut implicava fer una canalització des de la Fonollosa, aproximadament des del molí d'en Targa (o Tàrrega) travessant el camí de dalt –l'actual carretera– en direcció a la mina del Pla, situada a l'altra banda del camí. Cal recordar que no estem parlant del camí ral que anava del Pla a Cabra, sinó del camí on actualment passa la carretera. Alguns creuen que aquest camí, pot coincidir amb els topònims planencs camí dels horts, camí de la Fonollosa, o amb el més recent camí de Cabra.
No hem de confondre aquest aqüeducte amb el que portava l'aigua a la bassa del molí d'en Targa, del quan reguen una bona part dels horts de les partides cabrenques del Saldonar i la Fonollosa. L'assut que hi ha sota el Molinàs –reconstruït diverses vegades, la darrera a meitats del segle XX– data del segle XII o XIII com el mateix molí d'en Targa, i està documentat com una de les possessions del Rei, al terme de Cabra.
La notícia de l'enfrontament veïnal del s. XVIII, que trobem a La Crònica de Valls, a la secció Efemérides no ens cita la font. Hem de pensar que el director del citat setmanari, va extreure la informació d'algun arxiu o crònica que tenia a l'abast. El text diu així:
7 Julio 1748.—Se oponen los vecinos de Cabra a que los del Pla se apropien el agua de su término. Con motivo de la construcción de un acueducto en la Fonollosa, ocurren diarias incidencias entre los vecinos de una y otra villa. Hoy, domingo, más de 40 muchachos de Cabra apedrean con hondas a los jornaleros que trabajan en dichas obras. Luego intervienen las mujeres, hiriendo con una azada al albañil Ramón Voltas. Y finalmente, con picos y otros aperos, destruyen mujeres y chiquillos el acueducto. Los hombres, vecinos de Cabra, presencian la destrucción, silenciosamente, formando grupo, desde alguna distancia.
La Crònica de Valls (Valls) 07/07/1928 - Página 3 (secció Efemerides)
Aquest és un dels episodis dels enfrontaments que hi ha hagut entre els veïns de Cabra i del Pla des de l'edat mitjana. Al llarg de la història, els reis implicats van haver d'actuar per defensar les seves propietats a Cabra –com a Vila Reial que era– contra l'Arquebisbe de Tarragona –senyor del Pla– en més d'una ocasió. Ho anirem publicant.
© Josep M Rovira i Valls, 23 d'abril de 2018
dimecres, 14 de setembre del 2016
1748 - Problemes amb l'aigua (Pla - Cabra)
7 Julio 1748.—Se oponen los vecinos de Cabra a que los del Pla se apropien el agua de su término. Con motivo de la construcción de un acueducto en la Fonollosa, ocurren diarias incidencias entre los vecinos de una y otra villa. Hoy, domingo, más de 40 muchachos de Cabra apedrean con hondas a los jornaleros que trabajan en dichas obras. Luego intervienen las mujeres, hiriendo con una azada al albañil Ramón Voltas. Y finalmente, con picos y otros aperos, destruyen mujeres y chiquillos el acueducto. Los hombres, vecinos de Cabra, presencian la destrucción, silenciosamente, formando grupo, desde alguna distancia.
Font:
Aquesta notícia de 1748, va ser publicada a la secció d'efemèrides de La Crònica de Valls (Valls) del dia 07/07/1928 - Página 3 (secció Efemerides). Desconeixem la font original.
dijous, 3 de gener del 2013
1790 - Joan Gener Calbó / Joan Queralt Alemany
Notaria de Sarral de Francesc Generès Molins
Cabra, 14 de novembre de 1790. creació d’un censal que fa Joan Gener Calbó a favor de Joan Queralt Alemany, pagesos de Cabra. El primer s’obliga amb una peça de terra de 140 pams de llargada i 72 d’amplada a la partida de la Peixera, dins el mateix terme.
5 f., sign. 2317
censal 1 m. [AD] [DR] [HIH] Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau. (DIEC2)
Font:
Cabra, 14 de novembre de 1790. creació d’un censal que fa Joan Gener Calbó a favor de Joan Queralt Alemany, pagesos de Cabra. El primer s’obliga amb una peça de terra de 140 pams de llargada i 72 d’amplada a la partida de la Peixera, dins el mateix terme.
5 f., sign. 2317
Aquesta entrada s'hi relacionen dos cognoms de famílies de Cabra: Gener i Queralt. El cognom Gener ja existia a Cabra des del segle XIV (Januarii) probablement derivà a Giner o a Giné. Pel cognom Queralt mireu altres entrades.
La partida de la Peixera és a .... ???
La partida de la Peixera és a .... ???
censal 1 m. [AD] [DR] [HIH] Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau. (DIEC2)
Font:
La col·lecció de documents sòlts de les notaries del districte de Montblanc conservada a Valls (segles XVI-XX) Josep M. Grau Pujol. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Aplec de Treballs (Montblanc) 25 (2007)
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog, si teniu més informació de les persones o families que hi surten, podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
dimecres, 2 de gener del 2013
1782: Josep Elies / Andreu Queralt
Notaria de Sarral de Francesc Moles Pasqual
censal 1 m. [AD] [DR] [HIH] Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau. (DIEC2)
Font:
Sarral, 1 de setembre de 1782. creació de censal que fa Josep Elies a favor d’Andreu Queralt, tots dos pagesos de Cabra.
5 f., sign. 2316
Aquesta entrada s'hi relacionen dos cognoms de famílies de Cabra: Elies i Queralt. A Cabra el cognom Queralt és molt estés. Se'n diuen o sen deien els de cal Queralt (carrer del Vall; de cal Duc; de cal Tomàs; de cal Taclot; de cal Penca; de cal Xanquet; ...??
censal 1 m. [AD] [DR] [HIH] Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau. (DIEC2)
Font:
La col·lecció de documents sòlts de les notaries del districte de Montblanc conservada a Valls (segles XVI-XX) Josep M. Grau Pujol. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Aplec de Treballs (Montblanc) 25 (200
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog, si teniu més informació de les persones o families que hi surten, podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
dilluns, 10 de gener del 2011
1784: Rosa Vives / Jacint Vives
Testament fet a Montblanc davant del notari Salvador Alba Molins el 6 de febrer de 1784. Rosa Vives, filla de Jacint, pagès de Cabra del Camp i Francesca; viuda Antoni Molas, sabater de Montblanc.
En aquesta entrada s'hi relaciona un cognom molt freqüent a Cabra: Vives. Com que no hi ha el segon cognom difícilment podrem saber de quin Vives es tracta llevat, és clar, que revisem el document original que és a l'Arxiu Comarcal de Montblanc.
A Cabra a majoria de les cases de les persones que porten el cognom Vives se les coneix pel renom de la casa: cal Carro a la plaça de la Creu, cal Pampa al carrer del Sol i al carrer de la Pica, ca l'Anton Tou, cal Po, cal Castanya, i cal Xoles totes quatre al carrer major.
També existeixen uns topònims relacionats amb aquest cognom: la font del Vives i la cova del Vives, indrets situats a la muntanya de Cabarrà a la vora del Tossal Rodó.
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog si teniu més informació dels temes que es tracten o d'altres temes relacionats amb Cabra del Camp podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
Els testaments notarials són una font importantíssima d'informació per als historiadors. No hi ha cap altre document que descrigui tant bé els llinatges familiars, els oficis, les possessions i el grau de riquesa o de propietat de l'individu. En aquest blog pretenem donar informació dels documents dels que en coneixem l'existència mercès al treball científic dels historiadors. Si algú pretén entrar més en matèria els recomanem que vagin a cercar el document original a l'arxiu on es trobi. En aquest cas a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.
Font:
INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA
DE MONTBLANC , CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII)
Josep M.T. Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech
En aquesta entrada s'hi relaciona un cognom molt freqüent a Cabra: Vives. Com que no hi ha el segon cognom difícilment podrem saber de quin Vives es tracta llevat, és clar, que revisem el document original que és a l'Arxiu Comarcal de Montblanc.
A Cabra a majoria de les cases de les persones que porten el cognom Vives se les coneix pel renom de la casa: cal Carro a la plaça de la Creu, cal Pampa al carrer del Sol i al carrer de la Pica, ca l'Anton Tou, cal Po, cal Castanya, i cal Xoles totes quatre al carrer major.
També existeixen uns topònims relacionats amb aquest cognom: la font del Vives i la cova del Vives, indrets situats a la muntanya de Cabarrà a la vora del Tossal Rodó.
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog si teniu més informació dels temes que es tracten o d'altres temes relacionats amb Cabra del Camp podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
Els testaments notarials són una font importantíssima d'informació per als historiadors. No hi ha cap altre document que descrigui tant bé els llinatges familiars, els oficis, les possessions i el grau de riquesa o de propietat de l'individu. En aquest blog pretenem donar informació dels documents dels que en coneixem l'existència mercès al treball científic dels historiadors. Si algú pretén entrar més en matèria els recomanem que vagin a cercar el document original a l'arxiu on es trobi. En aquest cas a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.
Font:
INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA
DE MONTBLANC , CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII)
Josep M.T. Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech
1762: Maria Rovira Balanyà / Pere-Anton Duc
Testament fet a Montblanc davant del notari Josep Castelló Guasc el 9 d'abril de 1762. Maria Rovira Balanyà, filla de Joan-Pau, pagès de Cabra del Camp i Maria; muller en primeres núpcies de Gaya i en segones de Pere-Anton Duc, de Cabra del Camp.
Aquesta entrada s'hi relacionen tres cognoms de famílies de Cabra: Rovira, Balanyà, i Duc.
A Cabra el cognom Rovira és molt estès. El cognom Balanyà el trobem a Figuerola i al Pla però no a Cabra. En canvi si que hi ha cal Balanyà, al carrer Major (antic carrer del Vall). És el mateix cas del cognom Duc. A Cabra hi ha cal Duc, també al carrer Major i cal Duquet al carrer del Doctor Giné i Partagàs, cases que probablement provenen d'aquest cognom.
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog si teniu més informació dels temes que es tracten o d'altres temes relacionats amb Cabra del Camp podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
Els testaments notarials són una font importantíssima d'informació per als historiadors. No hi ha cap altre document que descrigui tant bé els llinatges familiars, els oficis, les possessions i el grau de riquesa o de propietat de l'individu. En aquest blog pretenem donar informació dels documents dels que en coneixem l'existència mercès al treball científic dels historiadors. Si algú pretén entrar més en matèria els recomanem que vagin a cercar el document original a l'arxiu on es trobi. En aquest cas a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.
Font:
INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA DE MONTBLANC, CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII) Josep M.T. Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech
Aquesta entrada s'hi relacionen tres cognoms de famílies de Cabra: Rovira, Balanyà, i Duc.
A Cabra el cognom Rovira és molt estès. El cognom Balanyà el trobem a Figuerola i al Pla però no a Cabra. En canvi si que hi ha cal Balanyà, al carrer Major (antic carrer del Vall). És el mateix cas del cognom Duc. A Cabra hi ha cal Duc, també al carrer Major i cal Duquet al carrer del Doctor Giné i Partagàs, cases que probablement provenen d'aquest cognom.
Amb la finalitat d'enriquir aquest blog si teniu més informació dels temes que es tracten o d'altres temes relacionats amb Cabra del Camp podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.
Els testaments notarials són una font importantíssima d'informació per als historiadors. No hi ha cap altre document que descrigui tant bé els llinatges familiars, els oficis, les possessions i el grau de riquesa o de propietat de l'individu. En aquest blog pretenem donar informació dels documents dels que en coneixem l'existència mercès al treball científic dels historiadors. Si algú pretén entrar més en matèria els recomanem que vagin a cercar el document original a l'arxiu on es trobi. En aquest cas a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.
Font:
INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA DE MONTBLANC, CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII) Josep M.T. Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech
Subscriure's a:
Missatges (Atom)