diumenge, 13 de novembre del 2011

1011: Donació de Cabra al monestir d’Albenga (Ligúria)

És un dels fets més curiosos de la història de Cabra. Encara avui resten interrogants oberts però el cert és que el 1011 el terme del castell de Cabra fou donat a un incipient monestir benedictí que s’acabava de construir en una petita illa qui ha davant de la ciutat d’Albenga, a la Ligúria, la regió del nord d’Itàlia més occidental. El terme de Cabra no havia de tornar a mans catalanes fins ben entrat el segle XII, concretament el 1160, les dues terceres parts -donació de Ramon, abat del monestir, a Ramon Berenguer IV- i el 1248 la tercera part restant.

El text que reproduïm és una traducció del pergamí número 99 del comte Borrell que hi ha a l’Arxiu de la Corona d’Aragó que porta la data del 13 de març de 1011. Es tracta d’un trasllat, fet el 6 d’octubre de 1188, del document original. Disposem d’una fotocòpia del document original. Hem cregut oportú posar els nom i els topònims també en la versió original en llatí per facilitar la tasca en futures investigacions.

La fotocòpia d’aquest document original i la seva traducció ens la van lliurar uns historiadors -o persones afeccionades a la història local- de Sant Pere de Riudebitlles en una data en la que estaven preparant el seu primer mil·lenari.

El document descriu la donació que van fer Guifred i Guisla de l’església de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i del castell de Cabra. Les afrontacions que descriu coincideixen amb les del document del 980.

Aquest és un document important per la història de Cabra perquè a més de certificar la donació del terme al monestir italià d’Albenga, l’any 1011, trenta un anys després d’haver rebut el castell de mans del comte de Barcelona Borell II, fixa novament els límits del castell que un segle després havia de tornar a mans reials, com demostren altres documents posteriors.

Aportació del document a la història de Cabra:

-Confirma els límits del terme del Castell de Cabra de l’any 980. L’església de Sant Pere del Gaià estava ubicada dins el terme del castell de Cabra.
-Confirma els hereus i els propietaris: Guifre, marit de Guisla, era fill d’Ervigi.
-Inclou la dada important de la dècima de Guisla: en el dret català dels segles X i XI el marit donava a l’esposa una dècima part de les seves pertinences en casar-se.
-És el document que descriu la donació del terme del castell de Cabra, i d’altres llocs, al monestir de Santa Maria i Sant Martí que s’havia construït a la illa Gallinaria, davant la població d’Albenga, a la Ligúria, actualment regió d’Itàlia.


ACA C. Pergamí núm. 99 del Comte Ramon Borrell
13 de març de 1011

Original en llatí. Traduït al català.


Aquest és el trasllat d’una donació, el contingut de la qual és el següent: que les coses donades si han estat lliurades de cap manera poden ser tornades al donador. Així doncs, en nom de Déu omnipotent, jo Guifred (Guifrudus) i la meva muller Guisla (Guilia) som donadors al senyor Déu i a Sata Maria i a Sant Martí que han estat construïts a l’illa Gallinària (insula Gallinària) i ho fem per Déu i per remei de les nostres ànimes i la de tots els nostres parents.

En primer lloc, donem a l’esmentat cenobi l’església de Sant Pere de Riudebitlles amb els seus termes i les seves quadres: afronta, a sol ixent, amb el coll dit de Bremon i va pel camí públic fins al torrent anomenat “Denaria” i pel torrent fins al riu de Riudebitlles i prossegueix fins al gorg anomenat Borrell i surt al torrent dit Matricarias i continua pel torrent fins al Pratell i va pel torrent i per les figueres denominades “plexades” i pel prat dit “Gevdricum” i pel camí públic; a mitjorn afronta amb el camí públic que va fins a “MoliaSolas”; afronta a sol ponent amb el camí que va al coll Farnell i passa pel mig del camí fins al torrent anomenat de Llobeta i continua pel torrent i pels “Canabaris amples” i per la coma que hi ha sobre la casa de Morató i passa pel cim del puig denominat Castellar i baixa dintre del riu de Riudebitlles; afronta pel nord amb el riu de Riudebitlles i continua per aquest riu fins al torrent dit “Barraquies” i pel torrent fins al coll anomenat Guia i pel cim de la serra arriba al coll Roig, i, recte, baixa pel comellar a la font d’Arquinall i continua pel límit i marge que hi ha sobre la coma d’Arquinall fins a la fi de la coma i d’allí traspassa i pel mig del coll d’Artimi baixa recte a la coma i surt pels peus de la muntanya fins a la coma de “Lenari” i travessa pel camí i surt a la plana i per la plana sobre el puig de Berter continua pel límit i marge i arriba al coll Rubió pel mig de la serra, i pel coll de Pigordanes i pel mig de la serra arriba al Puig-gros, i per la serra de Puig-gros baix al torrent que el travessa i arriba al coll de Bremon i al camí públic. Tot allò que està contingut en aquestes afrontacions i comprès dintre d’aquest terme ho donem al senyor Déu i a l’esmentat cenobi, és a dri, l’església amb els termes esmentats, juntament amb els delmes i les primícies, drets, censos que hi tenim o hi hem de tenir, tot integrament com a alou franc i lliure.

I també donem al cenobi citat els nostres alous i vinyes que tenim en els termes de Mediona i Terraçola, i ho donem a la casa de Sant Pere (Domini Sancti Petri) i als seus homes, en els termes de Mediona i Terraçola, per a que puguin plantar-hi boscos i fer-hi pasturatges en tot temps sense que calgui el consentiment de cap home ni de cap dona. Encara més, donem al cenobi mencionat les nostres aigües amb els molins i llurs construccions, les fonts, els prats, pedregars, horts, hortals, boscos, garrigues, tota classe d’arbres fruiters i no fruiters, terres conreades o ermes, turons i planures, amb entrades i sortides i amb tot allò que millor pugui ésser dit i entès. 

(per aquesta primera part mireu també la traducció que figura en el treball de la historiadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011)

També donem al cenobi esmentat el nostre castell de Cabra (Castellum de Capra) tal com és situat i construït a la Roca amb tots els seus termes i pertenences; el qual afronta a sol ixent (orienti) sota el Pont d’Armentera (pontum Armentere) amb el riu Gaià (flumine Gaiano) i va per aquest riu Gaià (flumen Gaiani) fins a les Ribes-roges (Ribas Rubeas) que son sota l’església de Sant Pere del Gaià (Ecclesiam Beati Petri de Gaiano); a mitjorn (Meridiana parte) comença en el ja dit riu i sortint per la plana va fins al clot “Capasós”  (Clot Clapazos) que és dintre del terme del castell citat i continua per l’ullastre gras (oleastrum Grassum) va a parar al torrent de Figuerola (Torrentem de Figuerola), i puja pel mig del torrent fins al cim de la serra i arriba fins a la pedra (silicem) que hi ha dintre del bosc de Jordà (Silvam Jordanis) que té forma d’una creu (in modum Crucis); a sol ponent (occidente) comença en aquest “Saxo” i segueix per les aigües que divideixen i discorren, i pel puig gros (pugium grossum) i pel cim de la serra fins a la fita de pedra (petram fitam) i arriba a la font Olivella (Fontem Olivelle); al nord (a parte vero Ciresi) comença a la font Olivella, passa al riu “Desped”  (Rivum Dezped) i baixa al Pont d’Armentera (pontem de Armentera) fins a parar al riu Gaià.

Tot allò que es comprès en aquests límits i encerclen aquests termes, ho donem al senyor Déu i al cenobi citat, és a dir, el nostre castell amb totes les esglésies i llurs tenences que són dintre del terme del castell mencionat amb tots els delmes i les primicies, amb els termes i les pertenences, amb aigües i molins i llurs construccions, i amb els pedregars, prats, pasturatges, boscos, garrigues, teres de conreu i ermes, turons i planures, tot íntegrament, amb les entrades i sortides amb els usos i censos nostres, sense cap retenció, ho donem com a alou franc “quietum et liberum et de nostro nostrorumgere jure in  tuo tradimus ut soriptum est dominium et potestarem per omnes suas voluntates faciendi”;  ho vaig heredar, jo, Guifred (Guifredo), dels meus pares, et mihi Gulie per meum, em prové de la meva dècima i per altres raons, i tot això que hem esmentat ho donem per Déu i per remei de les nostres ànimes i dels nostres familiars, amb la condició que la citada Guisla ho tingui i ho posseeixi durant tota la seva vida com a benefici del monestir mencionat, i si es manté vidua i conserva la seva castedat haurà de donar cada any dues unces d’or òptim de pes legitim en la festa de Sant Martí o dintre dels deu dies següents, però si ella es tornava a casar, en el mateix instant quedarien en poder del monestir totes les coses esmentades. I si nosaltres, els donadors, o altres persones, homes o dones, actuéssim en contra d’aquesta donació, que no tingui cap valor i haurem de pagar el doble del preu de la propietat amb la plus vàlua; i si algú ho fes incorrerà en la ira de Déu com va incórrer Judes Iscariot “oihis participacionem habeat vel habeant”.

Ha estat feta aquesta escriptura de donació el dia tres dels idus de març de l’any 15 del rei Robert (III Idus Marcii anno XV Regnante Roberto).

Signe de Guifred = signe de Guisla, la seva muller, nosatres que hem manat fer escriure aquesta escriptura de donació i que hem pregat els testimonis que la signessin. = Signe de Gontard = signe d’Argela= signe de Pere = signe de Guadall = Signe de Bremond = Signe de Bonfill Bellús= Signe d’Almaric = Gomar= Gaufred, sacerdot que ha escrit aquesta donació en el dia i l’any expressat més amunt = Ramon levita i degà = Ramon, prevere = signe de Berenguer Bou = signe de Pere de Barcelona = Signe de Guillem Pintor, testimonis d’aquest trasllat = signe de Pere de Corró que he fet escriure aquest trasllat amb les lletres esmenades en la línia 20 i 22, el dia 2 de les nones d’octubre de l’any del senyor 1188 (6 d’octubre)


Referències:
La fotocòpia d’aquest document original i la seva traducció ens la van lliurar uns historiadors -o persones afeccionades a la història local- de Sant Pere de Riudebitlles en una data en la que estaven preparant el seu primer mil·lenari. També disposem del treball de la Dra. Josepha Costa Restagno, Il Monasterio della Gallinaria nei secoli XI e XII e i suoi possedimenti in Catalogna, que ens va fer arribar el Jesús Maria Parra i Garriga. I finalment el document per la banda de Sant Pere de Riudebitlles està descrit en el treball de la històriadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011.

Per a més informació:
Sobre Sant Pere de Riudebitlles: el treball, en format PDF, de la historiadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011 a: http://www.santperederiudebitlles.net

Sobre Mediona i Guifré de Mediona: http://medionapassatpresentifutur.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
Situació d'Albenga

Situació de l'Illa Gallinària

L'illa Gallinària

L'illa Gallinària des d'Albenga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada