Se n’ha parlat i escrit molt d’on prové el nom de Cabra. El més habitual és trobar referències històriques que ens remeten a l’antic territori que tenia el nom romà de Capra (en llatí Cabra) probablement perquè alguns documents antics ho escrivien així.Fa bastants anys el Ramon de ca l’Elvira en una conferència sobre història de Cabra feta a l’antiga sala del cinema del sindicat, ens va explicar que el nom del poble venia del nom de la bèstia: a Cabra hi havia moltes cabres a les muntanyes i d’aquí li ve el nom, va dir.
Tot és possible i mentre no hagi ningú que provi el contrari al nostre escut hi figura una Cabra i ja està. Fins i tot els estudiosos de la toponímia a Catalunya ho donen per fet.
Sense anar més lluny en el document del 980 hi figura Capra escrit en llatí i en un d’anterior, el d’Ambigats de l’any 945 (vegeu el document en aquest mateix blog) també hi figura Capra. Fa més de mil anys que escriuen Capra i d’aquí n’ha sortit el nom de Cabra.
Res a dir. Però ni ha que no ens conformem amb aquesta arrel perquè simplement la trobem absurda. Li posen Cabra perquè hi havia moltes cabres. En tot cas li haurien d’haver posar Cabrada, ramat de cabres; Cabrissa, estable de cabres; Cabrum, conjunt de cabres, bocs i cabrits; o fins i tot un hipotètic Cabrar (no ho recull el diccionari) que podria ser l’equivalent a lloc on hi ha moltes cabres.
Donem per descomptat que el nom de Cabra es vol referir la bèstia de quatre potes, amb banyes i mamelles, que dóna llet i que viu en ramats o a les muntanyes tot desplaçant-se fent saltirons. Ho mencionem perquè no creiem que el nostre nom provingui de la Cabra o ladella, insecte paràsit que habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis; com tampoc ens imaginem que a Cabra hi havia moltes Cabres o cranques, crustaci marí molt apreciat. En canvi fóra tant versemblant com l’altra pensar que vingués d’una altra Cabra (Lactarius zonarius) bolet semblant al rovelló lletós que no és comestible.
 |
| Torrent de la Fonollosa, vora els Molinets. Estiu 2010 |
Gabra, lloc d'aigua en lloc de Cabra, lloc de cabres
Un dia, ens va trucar l’amic i excel·lent metge Roger Pla, preguntant-nos si coneixíem d’on venia el nom de Cabra. Li vam contestar que no ho sabíem del cert, que es deia que venia de la bèstia però que nosaltres no ho creiem. Llavors ell ens va dir que un oncle seu que vivia al Pirineu d’Osca era estudiós de l’antiga civilització Celta. El seu oncle, li havia preguntat si a Cabra hi havia mota aigua o moltes fonts. En respondre-li que si, que és un lloc on històricament hi ha hagut abundància d’aigua li va dir: doncs diga’ls que el nom del seu poble probablement ve del mot pre-romà, qui sap si celta o iber, Gabra, amb “G” que vol dir “lloc de fonts o lloc amb aigua abundant”.
No cal dir que amb aquesta afirmació d’un estudiós de les llengües pre-romanes, se’ns obria un nou camí per esbrinar. És més versemblant que un indret geogràfic tingui un nom amb connotacions geogràfiques que no pas pel simple fet d’haver-hi cabres, que tot sigui de passada, de cabres n’hi havia arreu.
 |
| Pont i torrent de la Pica. Estiu 2010 |
Tal com va passar en altres llocs els romans van llatinitzar els territoris que ocupaven. Vespasià, emperador Roma, cap a l’any 74 o 75 de la nostra era, va concedir a tots els habitants de la Tarraconense el dret llatí (ius latii) i va convertir les civitates en colònies. Moltes civitates van adoptar el nom de Flàvies, nom familiar dinàstic de Vespasià, entre elles la colònia Julia Flaviobriga, potser l'actual Bilbao.
És possible que Cabra tingués un nom pre-romà i que els romans el van llatinitzar? La resposta evidentment no és segura però, si de Cabra els habitants autòctons en deien Gabra -mot que no hem trobat en llatí- no fora gens aventurat pensar que els romans ho van adaptar a la seva llengua com també ho van fer set cents anys després els àrabs amb Qabra basant-se aquests, en l’arrel romana i no en la celta o ibèrica que ja la tenien massa lluny i potser perduda o oblidada. Quedem-nos de moment en aquesta hipòtesi.
Igabrum, Egabrum o Egabra: l’actual Cabra, província de Còrdova.
En aquest mateix blog pretenem publicar un apèndix amb els noms geogràfics o de lloc que porten el nom de Cabra: ni ha bastants. Alguns d’ells tenen la mateixa problemàtica que el nostre poble, l’origen del seu nom, d’altres no és tant clar. En parlarem.
Ocupem-nos ara de Cabra a la província de Còrdova, un municipi de més de 20.000 habitants força important i amb una història curiosa. El seus habitants no es diuen cabrenses sinó egabrenses perquè fan servir l’antiga denominació del poble que és Egabra.Cabra, a Còrdova, és un poble també molt ric en aigües. Si llegiu una mica de la seva història ho podem comprovar però si hi anem comprovarem que, a banda de dos rius tenen més de cent fons al terme municipal. És, com el nostre, un poble ric en aigua.
Algun historiador creia que Egabra volia dir Cabra en llatí. Hi ha qui encara ho escriu però no és cert. Egabra és un nom d’origen pre-romà que el trobem escrit de diverses maneres: Igabrum, Egabrum i Ebagra. Els romans van llatinitzar el nom Igabrum per Licabrum i d’allí va esdevenir Cabra pel mateix procediment de semblança que devia passar amb la nostra Cabra. Podeu comprovar-ho directament al web oficial del Ayuntamiento de Cabra, en aquest enllaç: http://www.cabra.es/historia-antigua
La primavera passada vam tenir la sort de compartir una tertúlia a Ronda (Màlaga) amb un historiador andalús que coneixia el tema. Ens va comentar que ells també estan treballant en l’origen Ibèric del mot Egabra -ells creuen que es ibèric perquè els celtes no van arribar tant avall- i que tenien constància que potser volia dir “lloc d’aigua o amb aigua abundant”. Ens va prometre que quan publiquin els seu treball ens en enviarà una còpia.
 |
| Torrent de la Fonollosa, vora el Molinàs. Estiu 2010 |
No ens atrevim a assegurar que el nom de Cabra vingui de Gabra ni podem afirmar que la mateixa arrel del poble de Cabra de Córdova sigui la nostra. Però serà interessant seguir aquesta pista per si, en el futur, algú pot assegurar amb coherència l’origen del nom del nostre poble.
Mentre no es demostri el contrari, nosaltres preferim creure que el nom de Cabra és d’origen pre-romà, per tant molt antic, i que volia dir “lloc amb aigua abundant o lloc de fonts”.
Josep M Rovira i Valls, març de 2011
Hola bona tarda ,
ResponEliminaPrimer agraïr aquest block tant interssant sobre els nostres pobles de la comarca , avui mateix he llegit en un llibre d´onomàstica de la VILA de Valls i els seus agregats , en que es fa esmena també del posible origen del nom de Cabara del Camp.
Esciure fil per randa , el que hi ha escrit al LLIBRE:
POBLE AL NORD DE VALLS A CAVALL DE L´ALT CAMP I LA CONCA DE BARBERÀ .SEGONS COROMINES, EL NOM NO TE RES A VEURE AMB UN CABRIT , JA QUE LA P QUE TROBEM EN LES NOMINACIONS ANTIGUES ES FRUIT DE UNA LLATINITZACIÓ MEDIEVAL .EN ELS SEUS DUBTES SOBRE L´ORIGEN DEL NOM , FA UN PARAL.LELISME AMB LA CIUTAT DE CABRA , PROP DE CÓRDOVA I DIU QUE PODRIA TRACTAR-SE D´UNA ASCENDENCIA LÍBIA.
Hola , hem dic Ruben i estic fent un petit estudi sobre l'origen dels noms dels pobles i llogarets de la comarca. Voldria comentar que abans del segle X , hi ha documentat el poble com Capra, i llavors no estava bastit el poble on esta actualment ,sino que estava a la partida del CastellTallat , per tant els elements actuals del poble fent referencia a les fonts i les aigues no seria en aquest cas correcte .Pero amb aixo no vull dir de cap manera que no provingui de Gabra o Egabra , es tindria que estudiar l'entorn on estava bastit l'antic castell.
ResponEliminaSegons la mitologia del poble , antigament els antics reis catalans anaven de cacera als boscos i muntanyes del terme i es probable se fos cert que i abundesin cabres salvatges on hagues sigut conegut com lloc de Cabres , cal dir que en arabic la cabra s'anomena tambe QABRA i es logic que els musulmans quw van atacar la vila a mans d'Almansur, també l'haguesin conegut per aquest nom.
Abans de tot , vull agrair inmensament als colaboradors d"aquest Block , ja que m'han ajudat molt en els meus petits estudis i curiositats , esteu fent una feina encommiable .
Fa un any que soc vilata de Cabra , i si necesiteu cap ajuda en la comesa cultural de la nostra vila , estic a la vostra diaposicio.
Atentament . Ruben.
Rubèn, gràcies per les teves aportacions. La notícia escrita del topònim Cabra més antiga que coneixem és del 945 (la publiquem en aquest mateix blog) i parla del terme de Cabra (o Capra) no del castell. El castell pot ser del 980 o anterior. I, com tu dius podria haver desaparegut el 985 a causa d'una ràtzia andalusina. Si coneixes alguna citació anterior a les que tenim, seria fantàstic poder-ho comprovar. La ubicació de l'antic castell devia ser en un turó sota el coll, a la partida del "castell talat". Les referències sobre llengües preromanes són molt difícils de confirmar, donat que encara no s'ha descobert la manera de desxifrar les llengües ibèriques o celtes. Cabra és un poble amb molta aigua, fonts, torrents, coma Cabra de Còrdova o com Cabra del Santo Cristo a Jaén. La referència a la bèstia per mi no és versemblant. Gràcies pels teus comentaris i benvingut a Cabra. Qualsevol cosa que necessitis, endavant.
EliminaJosep M Rovira i Valls