dissabte, 26 de febrer de 2011

Cabra, les bèsties

cabra
[cabrot]

Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d'extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte. A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s'encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles; a vegades es cargolen en espiral.

Els mascles, anomenats bocs, cabrons o cabrots, presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba, més o menys llarga, característica. Sota el coll tenen dos penjolls, anomenats popularment arracades. La gestació té una durada de 5 mesos, i a cada part neixen generalment un o dos petits, anomenats cabrits; les cabres joves, mascles o femelles, són anomenades primales, i les femelles també cabrides; llur crit és el bel.

Les cabres són animals tímids i espantadissos, viuen en ramats i posseeixen una gran agilitat per a saltar i enfilar-se pels llocs rocallosos més difícils. S'alimenten d'herba, brots i plantes suculentes en general; són resistents i sòbries. Amb la sola excepció de la cabra domèstica (C.hircus), que ha estat molt difosa des de l'antigor i que ha donat lloc a nombroses races, les altres habiten a les regions muntanyoses d'Europa, del centre i del sud d'Àsia, del nord d'Àfrica i d'alguns llocs d'Amèrica.

La cabra domèstica, derivada possiblement del pasang (Capra aegagrus), viu en domesticitat des de l'antiguitat i constitueix el bestiar cabrú; d'uns 60 a 90 cm d'alçada i de pelatge d'una coloració variable (blanc, gris, bru, roig, negre) o clapat, és explotada especialment per a l'obtenció de llet, carn i també pèl (especialment l'asiàtica). La producció mitjana de llet per animal i any és d'uns 900 litres. Bé que la secreció de llet pot allargar-se fins a 15 anys, el rendiment màxim és aconseguit al tercer part.

Les cabres domèstiques s'agrupen segons els tipus següents: africà, de perfil convex, dolicocèfal, color del pelatge i de la pell uniforme, sense banyes, amb grans orelles, llargues, esquelet fi i mamelles globuloses (races toggenburg, nubiana, maltesa i anatòlica); asiàtic, de perfil convex i dolicocèfal, sense banyes o amb banyes de base estreta dirigides obliquament endarrere i en espiral (races d'angora i caixmiriana); europeu, de perfil còncau, braquicèfal, cara triangular i pelatge molt variat (races alpina, pirinenca, serrana, peitavina, grega, murciana, granadina, manxega, malaguenya i italiana). Les races més explotades com a lleteres són la granadina, la murciana, la manxega i l'anatòlica. Hom distingeix com a productores de carn la pirinenca i la serrana. I per a l'obtenció de pèl són explotades la caixmiriana o tibetana i la d'angora.

Subfamília dels caprins
Budorcas taxicolor (taquin)
Capra aegagrus (pasang)
Capra caucasica (tur)
Capra falconeri (markhor)
Capra hircus (cabra; boc (mascle))
Capra ibex (cabra dels Alps)
Capra pyrenaica (cabra pirinenca)
Capra pyrenaica hispanica (cabra salvatge)
Capricornis sumatrensis (serow)
Hemitragus jemlahicus (tar)
Naemorhaedus goral (goral)
Oreamnus americanus (cabra blanca, cabra de les Muntanyes Rocalloses)
Rupicapra rupicapra (isard, camussa)


cabra salvatge pirinenca
[Nom científic: Capra pyrenaica]

Cabra de pelatge bru clar, amb el ventre blanquinós; la secció transversal de les banyes és quadrangular. Habita al vessant meridional dels Pirineus. Encara que protegida legalment d'ençà del 1980, és una espècie amenaçada d'extinció.

cabra dels Alps
[Nom científic: Capra ibex]

Cabra que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d'alçada, de pelatge aspre i espès, d'un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l'estrat arbori a l'època freda

cabra salvatge hispànica
[Nom científic: Capra hispanica]
Cabra molt semblant a la pirinenca, considerada per alguns autors com una subespècie d'aquesta (C. pyrenaica hispanica), de dimensions més petites i amb les banyes més llargues i menys corbades.
Quan no és l'època del zel (octubre o novembre), viu en ramats no jerarquitzats, formats generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe; els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles. Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica (serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda; a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1 500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça).


cabra
[lladella; Nom científic: Phthirus pubis]

Insecte paràsit de l'home, d'1,5 mm de llargada, semblant al poll però de cos més curt i ample, amb els tres parells de potes proveïdes d'ungles per a fixar-se sòlidament a l'hoste.
Habita a les regions piloses de l'home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis.

cabra
[cranca; Nom científic: Maja squinado]
Crustaci decàpode marí, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals (les situades entre els ulls) són llargues i aparents. Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes. És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l'època de reproducció, que forma agrupacions nombroses; es nodreix principalment de briozous i d'hidraris. Habita en els fons tous (sorrencs, fangosos i de grava) amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres. És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l'Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie comercial apreciada. També és coneguda amb els noms de cabrot i cranca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada